En Xavier Novell era una persona que aspirava sempre a la llibertat, la seva i la dels seu país, potser per això s’estimava tan la bicicleta, per què pedalant sentia com la seva condició humana es feia gran i sòlida. Tots els que el vam tractar, i som moltíssims els ciclistes que vam tenir el goig de pedalar al seu costat, ho sabem. No importava que fossin pros, contrincants de la Paris Brest París (on va fer 5è) o simples ciclistes de diumenge, en Xavi era generós, afable i obert amb tothom; i així el recordarem.
Li havia dit en una ocasió a l’alcaldessa de Cardedeu que la variant de Llinars i Cardedeu, era una carretera perillosíssima per l’elevada velocitat amb que transiten els automòbils; desgraciadament ara aquelles paraules ressonen dins el meu cap com un martell. Aquest matí hi he passat i no he pogut evitar un tremolor de cames, un nus a la gola. Tots som Xavi Novell. Fins quan?
El poder públic no farà mai res per nosaltres. La indústria totpoderosa de l’automòbil te les administracions d’arreu del món agafades pel coll i no permetrà mai que els seus productes, elèctrics o contaminants, tinguin cap limitació en l’ús de la via pública. Els altres els fem nosa, i els ciclistes més. Els conductors no són educats en el respecte al dèbil. La ignorància fa éssers agosarats que, quan es posen al volant, es converteixen en imbècils disposats a fer el que calgui per demostrar el poder que no poden demostrar amb la intel•ligència. La condició humana de massa conductors és tan miserable com les seves vides personals. Tot el contrari del Xavi.
No l’oblidarem, perquè si ho fem estem oblidant-nos de la vida rica i plena, estem oblidant-nos del que volem ser nosaltres mateixos.
Ara tenim un nus a la gola que ens ofega el crit; però no podem oblidar-ho, baixar els braços i pensar que morir a la carretera és un fet inexorable.
Una proposta per passar a l’acció
Acollint-me a la demanda de la Sara, germana del Xavi, llancem des d’aquí una proposta d’acció conjunta unitària i reivindicativa que intenta conjugar la reivindicació amb el record a tants amics caiguts.
-REDACCIÓ D’UN MANIFEST EXIGINT RESPECTE PER ALS CICLISTES I MESURES PER GANANTIR LA SEGURETAT.
-CONCENTRACIÓ DE CICLISTES A LA PLAÇA DE SANT JAUME I LLIURAMENT EN MA DEL MANIFEST AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT.
-MARXA LENTA DE CICLISTES PER LA RAMBLA i GRN VIA I FINS LA SEU DEL DEPARTAMENT D’INTERIOR (Diputació/. De Sant Joan) PER LLIURAR UNA CÒPIA EN MA AL CONSELLER JOAN SAURA.
-MARXA CICLOTURISTA FINS EL PUNT ON EN XAVI VA PATIR L’ACCIDENT. PARLAMENTS D’HOMENATGE AL BELL MIG DE LA CARRETERA.
Proposem que la Sara els companys més directes d’en Xavi encapçalin el projecte i sumin tots els esforços personals possibles per dur-lo a terme. Personalment desconfiem de la Federació catalana de Ciclisme, mai no ha demostrat estar mínimament sensibilitzada per aquest tema.
Quantes vegades més haurem de lamentar-nos pels companys caiguts abans de passar a l‘acció unitàriament?
3 comentaris:
Malauradament les lleis i totes les normes que regulen la circulació dels vehicles serveixen per ben poc en molts casos com aquest; malauradament només els obstacles físics o la millora en les cruïlles són mot més efectius (i dic malauradament per què no van a la consciència social sinó a la despesa de les administracions), i sinó pensa en els llocs on per a què ningú aparqui s'hi han de posar valises, places on no van amb skates si són antidesllisants, etc.etc.
Igual com marquen rutes amb btt per la muntanya caldria marcar rutes amb bicicleta de carretera segures i establir una mena de protecció al voral per a què els cotxes no ho envaeixin, més vigilància policial en determinades hores, no sé,... crec que poca cosa més es pot fer quan el problema és al cap de la persona que condueix un vehicle inconscientment...
Si hi ha més morts que mai amb bicicleta deu ser pel creixement del nombre de ciclistes, imagino que estadística pura, ja que per contra diuen que baixen els de vehicles, oi?
Em sembla molt bé que us manifesteu, el que és més difícil és que això tingui algun reso (més que reso resultat), no perquè sigueu quatre, sinó perquè treure els bojos de la carretera és impossible, però si serveix per a què algú de l'adminsitració (qui toqui) prengui consciència de ue hi ha un problema per resoldre, ja serà per ben pagat.
Gràcies Rafael pel teu magnífic "post".
Una abraçada
Si feu una concentració tal com proposes a l'entrada del blog potser seria convenient que tinguessiu un google group de forma que tots els interessats es puguin suscriure a aquest group. La convocatoria la podeu llençar a mes a mes d'utilitzar altres recursos pel google group i tots els suscrits rebriem la notificació. És una idea.
Publica un comentari a l'entrada