Als peus del castell de Burriac

Aixecat dalt d'un turó de 400 metres d'alçada, el castell de Burriac domina el terme municipal de Cabrera de Mar i bona part del Maresme central. Ibers i romans ja van veure la importància de la situació estratègica de la vila, raó per la qual s'hi van establir, atorgant ara a Cabrera un patrimoni arqueològic de rellevància.

El torrent dels Vinayals, un típic rieral del Maresme

Documentat ja el 1017, el castell de Burriac va ser estatge de la família Santvicenç, posteriorment dels Desbosc i, després de passar per diversos llinatges nobles, avui és propietat del municipi, no en va és el principal senyal d'identitat dels seus ciutadans. Us proposem descobrir el ric i divers territori de Cabrera de Mar, sempre a l'ombra del castell de Burriac.

El punt de sortida és el baixador de Cabrera de Mar de RENFE (R1). El primer serà recórrer el Pla de l'Avellà, barri de marina de Cabrera. Per això sortiu de l'estació per la banda de mar i comenceu a pedalar en direcció Mataró (nord). Poc després girareu a esquerra i passareu per sota les vies i, per un pas de vianants amb rampa que s'obre a mà dreta, creuareu la carretera N-II. Sortiu a la Rambla dels Vinyals. En sortir a l'altra banda veureu un carril bici: preneu-lo. El carril segueix tota la Rambla, eix central d'aquest barri nou i calm. Passareu per un club esportiu i al final de la Rambla, girareu a dreta pel carrer Montnegre voltant l'edifici escolar i sense deixar el carril bici. A dreta de nou pel carrer Montseny (sempre pel carril). A una banda hi ha un continu de cases i a l'altra es veuen ja conreus i hivernacles; típic paisatge del Maresme. Al final gireu a dreta pel carrer Canigó, creueu Burriac i tornareu a la Rambla dels Vinyals, completant la volta al Pla. Recupereu el carril bici i seguiu-lo de nou fins el final.

Ara, en lloc de girar pel carrer Montseny continueu rectes pel torrent que surt al davant. El rierany de típica vegetació mediterrània us portarà fins la carretera B-502. Gireu a dreta i circuleu pel voral. S'està adaptant per fer-lo apte especialment per a ciclistes i vianants. Ara heu de fer un enllaç per arribar fins al nucli antic del poble: DRETA.- Per rotonda Camí del Mig. ESQUERRA.- Per rotonda. Pas sota C-32. ESQUERRA.- Per rotonda. Carril bici (curta però forta pujada). DESEMBOCA.- Carretera B 502. RECTE.- Creuar B 502 i seguir per carril bici de la banda esquerra de l'avinguda 11 de setembre fins arribar al centre de la vila. ESQUERRA.- c/ de la Riera. A l'esquerra podreu contemplar el recintes arqueològics del Clos de can Benet, una domuns romana residencial, i de ca l'Arnau, on destaquen les seves termes que denoten la importància de l'indret. Hi ha aguaitadors amb informació. Seguiu amunt. La riera va pujant i tombant a la dreta fins una pujada molt costeruda: DRETA.- c/ Camí de Can Segarra. Al cap de munt d'aquest carrer desemboqueu al davant de l'entrada del clos arqueològic de can Mololell, un jaciment actualment visitable on s'han trobat vestigis des de l'època ibèrica fins la baixa edat mitjana. Hi destaca sobretot les restes d'un temple pagà del déu Mitra. A l'esquerra, muntanya amunt, el castell us vigila, i als seus peus el poblat ibèric d'Ilturo.

Prop del jaciment arqueològic de can Modolell, amb el castell de Burriac al fons

Però vosaltres heu de baixar: DRETA.- c/ Sant Joan. DESEMBOCA.- Pça església (església de Sant Feliu gòtic tardà). ESQUERRA.- c/ Anselm Clavé. DRETA-. c/ Torrent de Sant Feliu. Agafeu de nou el carril bici de l'avinguda 11 de Setembre fins la rotonda. ESQUERRA.- Per rotonda carretera B 502 (pels jardins de la dreta). Al final del jardí baixeu per una vorera malmesa fins el Polígon Les Corts. ESQUERRA.- Per rotonda carril bici Camí del Mig. El carril acaba al barri del Cros, al llindar entre Cabrera i Argentona. A l'altra banda de la riera hi ha Mataró. Però no creueu, tombeu a dreta pel carrer de la Riera d'Argentona. DRETA-. Camí asfaltat just després del pas sota la C-32. Passareu per diverses finques. Després de passar sota un viaducte del ramal de la C-32: ESQUERRA.- camí llavors Fitó. ESQUERRA.- Pas sota ramal C-32. DRETA.- seguiu per camí asfaltat entre camps i finques. RECTE.- Pas sota carretera N II. ESQUERRA.- Variant carretera N II fins Carrefour (hi ha un ample voral).

DRETA-. Per rotonda entreu a la zona comercial. ESQUERRA.- Després de passar l'aparcament, per rotonda, carrer entre Brico Depot i Carrefour fins el final. DRETA.- carrer a tocar de les vies. RECTE.- Per rotonda. ESQUERRA.- Per pas soterrat de vianants amb rampa, creuar vies. DRETA.- Passeig de la platja. ARRIBADA.- Baixador RENFE Cabrera.

Dificultat: Fàcil Distància. 14.00 kms Temps: 1h 14’ (1h 45' amb aturades) Desnivell: 150 mts @: http://www.cabrerademar.cat/

Al passeig del mar

El senyor del castell vigila els seus subdits de Cabrera

La Pedals de Clip, la més clàssica de les clàssiques, torna a les carreteres del Penedès

-La marxa pionera del ciclisme clàssic a Catalunya torna a Sant Martí Sarroca i a les carreteres del Penedès els propers 21 i 22 de maig.
-Marino Lejarreta, el junco de Berriz, serà enguany el personagtge homenatjat.
-S'anuncien nous recorreguts, una llarga llista d'obsequis per als participants, i una xerrada sobre ciclisme clàssic dissabte a la tarda.
-Les inscripcions ja estan obertes al web de la prova.

Més info: La Pedals de Clip 2016

La diputada, el ciclista i la premsa

Fins ara no hi ha hagut debat per què no ha calgut. Si ets atropellat al carrer pot ser que sigui culpa teva, de l'altre o mala sort. Però si l'atropellada és algú conegut com la diputada Muriel Casals, símbol de l'independentisme, llavors ja tenim l'embolic.

A la Vanguardia, sempre tan procliu a castigar els ciclistes, li va faltar temps per posar en marxa una operació 's'obre el debat sobre la convivència entre bicicletes i vianants', tot i que en tot l'any 2015 només hi va haver un atropellament d'aquesta mena (tant debat per a tan poca cosa?). Avui s'hi afegeix el País, que qüestiona sibilinament (estil de la casa) el disseny del carril per a bicicletes del carrer Provença enlloc de deixar ben clar d'entrada que, si la diputada es va passar el semàfor en vermell, doncs ha d'assumir la seva responsabilitat exclusiva, no?

Ara ja només falta que algun diari patriòtic digui que tots els ciclistes urbans són uns unionistes i espanyolistes recalcitrants. Tot arribarà.

Per què no 's'obren debats sobre la convivència...' quan qui atropella un vianant o fa caure un ciclista és un taxista arrogant un autobús prepotent, un motorista ximplet o un automobilista babau. De tots n'hi ha més que no pas de ciclistes salvatges, siguin o no indepes.

Defensors de la bicicleta com som, lamentem profundament el traspàs de la Muriel Casals; no només per la seva vàlua política, sino, i sobrtetot, per la seva categoria humana i intel·lectual.
Podeu llegir l'obituari sobre Muriel Casals AQUÍ

Segrià sec i les Garrigues, país d'oli

Al sud del Segrià, limitant amb la Franja i les Garrigues, hi ha un territori molts diferent dels paratges d'horta que dominen la plana de Lleida. És un lloc amb característiques molt similars a les Garrigues, i on els paisatges amb aire desolat amaguen un tresor: un dels millors olis del món.

Molí d'oli del Cogul, una imatge típica de les Garrigues

Ruta per descobrir aquest país d'oli que conforma el Segrià sec i el nord de les Garrigues. Paisatges nus, eixuts i amb l'encant del silenci; per sentir la terra ben a prop. Sortireu d'Alcanó, un nom de reminiscències mossàrabs que ja indica clarament que sou en terra de fronteres, al qual hi podeu arribar tirant cap al sud per la C-12 i la L-700 un cop deixeu l'autopista a la sortida de Lleida. Podeu deixar els cotxes a l'esplanada que hi ha al costat de les piscines, a la sortida del poble en direcció a Granyena.

Agafareu la carretera L-700 cap a Granyena i la deixareu immediatament agafant un trencall a esquerra que porta a el Cogul. Una carretereta local que puja suaument aviat us posarà en situació: oliveres, cereal de secà... A les envistes d'el Cogul, ja a les Garrigues, trobareu un stop. Gireu a dreta (direcció Granyena) i immediatament a esquerra pel camí que s'endinsa al poble en una forta baixada. Aviat sortireu a la plaça. Hi ha l'església, l'ajuntament i un cafè.

Deixeu la plaça pel carrer que hi ha entre l'ajuntament i l'església (Vileta) i gireu a la dreta pel carrer que baixa cap a la L-7021. Agafeu aquesta petita carretera a la dreta, passareu aviat pel molí d'oli del poble. Aviat trobareu un trencall, deixeu la carretera i seguiu rectes per l'ampla pista de terra que se us obre al front. No trigareu a arribar al conjunt rupestre de la Roca dels Moros, un dels jaciments més importants de la península. Seguiu la pista que us porta a l'Albagés, un dels nuclis oleícoles més importants de la comarca. La pista desemboca en una carretera que descriu un ample revolt passant per damunt del riu Set (que portaveu al costat venint per la pista) i després puja cap al poble. Abans d'arribar al cap de munt, entreu-hi per un carrer que s'obre a dreta i que desemboca al passeig. Volteu-lo en sentit contrari a les busques del rellotge i, al cap de munt del passeig de les Garrigues, sereu de nou a la carretera que heu de seguir cap a la dreta.

Ara be el tram més pesat de l'excursió. Heu de seguir aquesta carretera (C-233) direcció Flix. Ull viu no us despisteu, dins el poble hi ha una cruïlla, aneu amb vista.

Oliveres prop de l'Albagés

Aquesta carretera, pràcticament sense trànsit, puja fins superar l'Albagés (hi ha una bonica panoràmica), després baixa i torna a guanyar alçada fins superar un collet. Aquí s'acaba l'esforç de la jornada. Ara be una divertida baixada fins el Soleràs. Desemboqueu a una rotonda. Rectes aneu al poble, hi ha cafè i poc més. A la dreta seguiu l'excursió en direcció a Granyena per la L-700. Tot pla amb un lleuger descens. Només hi ha un repetjó final, però paga la pena fer una volta pel poble. Hi ha un bon restaurant. L'abandoneu per la mateixa carretera per on veníeu, seguint endavant en direcció a Alcanó. Pedalant per la pana farcida d'oliveres arribareu al punt de sortida. 

Dificultat: Mitjana Distància. 35.00 kms Temps: 2h 20’ (3h 10' amb aturades) Desnivell: 445 mts @: http://segriasec.org/; http://www.turismegarrigues.com/

Un carrer de Granyena

De Vallvidrera a Sant Gervasi, la ciutat educada

La ciutat que s’escampa als peus del funicular de Vallvidrera es mostra educada i pulcra. Les classes emergents d’aquella burgesia filla del vapor i convertida a l’electricitat, van trobar en aquest turó un mirador excepcional des d’on contemplar la nova ciutat que aixecaven. Des de Vallvidrera es veu amb nítida claredat fins on va ser capaç d’arribar l’ambició d’aquella classe emergent que va créixer amb Barcelona. I cap allà anem.

Un carrer gairebé ural de la part alta de Sarrià

L’objectiu de la ruta que us proposem és descobrir racons d’aquesta ciutat endreçada i educada, la Barcelona que va créixer pel pla cap a la serralada per l’empenta de la burgesia. El tram, l’enllumenat, el Passeig de Gràcia o l’Eixampla van ser símbols del nou poder del diner i l’empresa. Enfront seu poc podien fer petits poblets com Sarrià o Sant Gervasi, arraulits als contraforts del serrat l’un i a penes format per masies aïllades l’altre.

Sant Gervasi va ser annexionat a la metròpoli el 1897. Sarrià, més rural i pobre, va sobreviure heroicament fins el 1921. Aquest passat de poble ha fet de Vallvidrera, Sarrià i Sant Gervasi el millor exponent de la Barcelona educada; de la ciutat que viu amb una imprescindible gravetat la seva existència quotidiana. Us descrivim tot seguit el llibre de ruta d’aquesta autèntica descoberta ciutadana.

SORTIDA.- estació del funicular de Vallvidrera Superior. ESQUERRA.- BV 1462 direcció Barcelona. DRETA.- c/Vidal i Quadras. ESQUERRA.- c/ del Desert. DRETA.- entrada als jardins de can Sentmenat. RECTE.- Creuar els jardins fins la fundació Boscana. ESQUERRA.- camí asfaltat avall fins la sortida. DRETA.- c/ de Can Caralleu. ESQUERRA.- Rotonda c/Josep V. Foix. ESQUERRA.- c/ Ramon Miquel i Planas. DRETA.- c/ Sagrat Cor (mercat a l’esquerra). DRETA.- Passeig Reina Elisenda (placa centenari de la “Volta”). RECULAR.- a Clos de Sant Francesc. DRETA.- c/ Clos de Sant Francesc. ESQUERRA.- Placeta del Roser, pça de Sarrià i pça del Consell de la Vila. SORTIDA. Major de Sarrià avall. ESQUERRA.- c/Hort de la Vila. DRETA.- Lateral Via Augusta. ESQUERRA.- c/ Vergós. CREUAR.- Via Augusta. ESQUERRA.- Via Augusta. DRETA.- c/ Demestre. RECTE.- c/ Dr. Carulla. DRETA.- c/ Ganduixer (50 mts. per vorera). ESQUERRA.- Jardins Ferran Casablancas. CREUAR.- Jardins fins c/ Torres Pujalt. DRETA.- Torres Pujalt. ESQUERRA.- c/ Alacant. DRETA.- c/ Mandri. CREUAR.- Rda. General Mitre. ESQUERRA.- c/ Ravella. ESQUERRA.- c/ Vallmajor (contra direcció). DRETA.- Pl. d’Adrià. CREUAR.- c/ Muntaner. RECTE.- Parc de Monterols (escales). DRETA.- Parc de Monterols (volta perimetral).. SORTIDA.- Passatge Hercegovina. ESQUERRA. Incorporació al c/ Valls i Taberner. RECTE.- c/ Marc Aureli (contra direcció). ESQUERRA.- C. Sant Elies. DRETA.- Alfons XII (trànsit restringit). CREUAR.- Pl. Molina.. RECTE.- Balmes. DRETA.- c/ Madrazo. ESQUERRA.- c/ Dènia. DRETA.- c/ Laforja (contra direcció). ESQUERRA.- Pl. Cardona. RECTE.- c/ Santa Peronella. ESQUERRA.- c/ Avenir. DRETA.- c/ Alfons XII (trànsit restringit).. ESQUERRA.- Travessera de Gràcia. CREUAR.- Via Augusta. RECTE.- Travessera de Gràcia. DRETA.- c/ Matilde. CREUAR.- en diagonal Pl. Vila de Gràcia. DRETA.- C. Francisco Giner (trànsit restringit). RECTE.- C. Santa Tecla. ARRIBADA.- Av. Diagonal.

Dificultat. Fàcil. Distància. 12.00 kms Temps: 1h 45’ Desnivell: inapreciable. @: www.bcn.cat

El litoral barceloní oblidat

Als peus de Montjuïc, la plana que s'allarga fins la desembocadura del Llobregat va ser un territori rural anomenat Marina de Sants fins que, a finals del segle XVIII, s'hi van començar a establir indústries tèxtils i l'any 1917 es va fer el Consorci de la Zona Franca. Això va comportar la creació de colònies fabrils, com la Cantí, i de barris obrers, com Can Tunis, on hi va anar a viure als anys 30 l'escriptor Paco Candel, i on es va gestar l'èpica de 'Els altres catalans'. A finals del segle XX el creixement de la indústria i de les instal·lacions portuàries havia desfigurat completament la zona que ara, dividida en dos barris: Marina del Port (al nord) i Marina del Prat vermell, prop de la Ronda litoral, malden per sortir de l'oblit ciutadà a que les infraestructures i la desídia l'han menat. Pedalem per un barri històric, abandonat per la història.

El carrer A de la Zona Franca amb el viaducte del metro nonat.

Us recomanem fer aquesta volta un dia festiu per evitar el dens transit de camions que abasseguen la zona i per facilitar l'accés amb bici al transport públic; per què situem la sortida de la ruta a l'estació superior del funicular de Motnjuïc, just davant de les piscines municipals. Sortiu pedalant en direcció Oest, cap a la Fundació Miró, obra de l'arquitecte racionalista Josep Lluís Sert. Creueu el Passeig de Santa Madrona, on encara es veu l'asfalt peraltat de quan aquella cantonada era el cèlebre angle de Miramar del circuït de Montjuïc. seguiu recte cap al Museu Olímpic i gireu a esquerra pel Passeig Olímpic, que voreja l'estadi que va ser seu central dels JJ OO de 1992. el passeig fa un llarg descens deixant a ma esquerra el jardí botànic i el complex Pau Negre d'hoquei herba, i les darreries de l'estadi i a la dreta. Sou a la cara oculta de Montjuïc. A la primera rotonda (partida pel passeig) gireu a la dreta pel carrer Pierre de Coubertin vers el palau Sant Jordi i la torre de comunicacions de Telefònica; hi passareu a tocar mentre el carrer descriu una ample volta cap a l'esquerra i us mena a una cruïlla amb el carrer Jocs del 92. Seguiu rectes pel carrer d'enfront: carrer del Segura. Passareu per l'antic polvorí (esquerra), avui seu del Teatro de los Sentidos, i que dona encara nom a un barri popular que es despenja pendent avall per la muntanya. No deixeu el carrer, tot baixant descriu una volta a esquerra que rodeja la zona d'habitatges nous que van substituir les antigues casetes d'autoconstrucció. Quan arribeu a un punt que no podeu continuar per una direcció prohibida, gireu a dreta; és el mateix carrer que ara baixa girant a dreta entre els edificis més antics del barri de la Marina del Port i que es diu Riu Anoia. El carrer desemboca en una plaça a ma esquerra (Teresa Claramunt) que voltareu en aquest mateix sentit per agafar el carrer de la Mare de Déu del Port, eix central del barri. Al carrer Foneria girareu a dreta. A l'altra ma us queda la plaça de la Marina de Sants, un record molt superficial pel que va ser la zona.

Creueu el Passeig de la Zona Franca i continueu per Foneria. A ma esquerra encara veureu els darrers vestigis dels habitatges de la Seat, la barriada que va construir la companyia en instal·lar-se a la Zona Franca als anys 50. Més endavant veureu ja pisos nous, el que avui es coneix com a Sant Cristòfol, hereu d'aquell antic barri. Al final de Foneria gireu a esquerra per Energia, que després es passa a dir Urani i, al tram final amb paviment d'antigues llambordes (dels últims de la ciutat), es diu Cobalt. Al final gireu a esquerra pel carrer del Plom i desembocareu a la plaça del Nou, dita així per què era on acabava la línia de bus del mateix número.

Sou al centre de la Marina del Prat Vermell. A ma dreta pugeu les escales entre els edificis nous (per una rampa) i, en arriba a la plaça, gireu a dreta pel carrer Tortosa. Creueu el carrer Pontils i baixeu per una rampa seguint rectes per entre un espai a mig urbanitzar fins que no pugueu continuar. Gireu a dreta (c/ Ascó) i després a esquerra per Arnes. De seguida sereu a tocar de Barcelona cicle del l'aigua S.A., responsable del clavegueram de la ciutat. desembocareu a Acer, per on girareu a esquerra fins Motors, que agafareu també a esquerra fins el Passeig de la Zona Franca. Dreta, pas per sota la Ronda Litoral i rectes pel Carrer A, l'avinguda principal del polígon.

El carrer Cobalt, a la Marina del Prat Vermell, un dels últims carrers de BCN amb llambordes rústiques

Gireu a dreta pel carrer 1 i a esquerra pel carrer 60. Voltareu el Parc de Bombers i us endinsareu en el que havien estat els terrenys de l'antiga factoria de Seat. Gireu a esquerra de nou pel carrer 2 i recupereu el carrer A a dreta. Podeu agafar l'acolorit passeig central creat que discorre per entre els viaductes elevats de les vies del metro encara per acabar. Pedaleu per aquí creuant una gran rotonda i fins el carrer 4 (te la via del tren al mig). Gireu a dreta i seguiu tot recte fins que gira a dreta voltant un circuit de proves d'autos. Més endavant es converteix en carrer 50.

Ara heu de seguir sempre les indicacions per anar a les oficines del Consorci de la Zona Franca si no voleu anar a parar a la Ronda litoral: rectes a la primera rotonda, trencar a esquerra poc després i per la segona sortida a la següent rotonda. A ma dreta veureu aviat les oficines del Consorci. Sou a l'avinguda del Parc Logístic, i l'heu de seguir fins trobar un pas a esquerra sota la Ronda i les vies del tren de l'estació de mercaderies. Hi ha un pas lateral per a vianants i ciclistes.

Un cop sortiu del túnel continueu tot rectes pel carrer de la Pedrosa fins anar a parar al nou recinte de la Fira. Aquí el carrer passa a dir-se Joan Carles I, però heu de continuar rectes fins el final de l'edifici central de la Fira i girar pel carrer de les Ciències. Darrera us queda la zona d'edificis d'oficines i hotels que constitueix la moderna porta de l'Hospitalet. En destaca sobretot la torre vermella i cargolada de l'hotel Fira, obra de Toyo Ito. Aquest edifici va ser designat millor gratacels del 2010.

El carrer de les Ciències passa a dir-se carretera del Prat i, un cop creuat el passeig de la Zona Franca, carrer de la Mineria. Seguiu-lo, puja una mica. A la plaça de les matemàtiques heu d'anar a la dreta pel carrer de la Font Florida. entreu al barri de la font de la Guatlla, un antic tranquil barri de casetes al peu de la vesant nord-oest de Montjuïc, avui quasi desaparegut. El carrer puja, però el deixeu a esquerra per Trajà, i deixeu aquest a Sant Fructuós, al barri de Magòria. Aneu a dreta i pujant fins el final del carrer. Desemboqueu al carrer Mèxic, que agafareu a la dreta fins l'antiga fàbrica Casaramona, seu de Caixaforum. A l'altra banda veureu el solar que havia ocupat el popular restaurant Rosaleda, que ha desaparegut fa poc. Gireu a esquerra per Rius i Taulet i a esquerra de nou per Maria Cristina, creuant la Fira. En arribar a Plaça d'Espanya busqueu a dreta el carril bici del Paral·lel i baixeu fins l'estació inferior del funicular de Montjuïc (metro Paral·lel L3), on heu començat la ruta.

Dificultat: Fàcil Distància. 20.50 kms Temps: 1h 32’ (2h 30' amb aturades) Desnivell: 85 mts @: http://ajuntament.barcelona.cat/sants-montjuic/ca/

L'anella olímpica pel darrera, la part més desoneguda. Prop d'aquí hi havia hagut el barri de barraques de can Valero

Voral per a vianants i bicis a la carretera d’Argentona, la més perillosa de Catalunya

Per tal de millorar la mobilitat sostenible entre Vilassar de Mar i Cabrera de Mar i entre el nucli d'aquest municipi i el barri del Pla de l'Avellà, s'ha començat a construir un voral al lateral de la carretera B-502, la més perillosa de Catalunya segons un informe recent del RACC, reservat per a bicicletes i vianants.

Una cruïlla perillosa a la carretera B-502

La carretera d’Argentona tindrà aviat un voral perquè hi circulin vianants i ciclistes. En el tram de la B-502, entre la rotonda del Sindicat de Cabrera i la rotonda d’entrada a Vilassar de Mar, s’hi estan duent a terme les obres de construcció d’un voral protegit amb l’objectiu de garantir la seguretat de les persones que hi transiten a peu o en bicicleta. Aquest és un primer pas per dissenyar un autèntic pla de mobilitat sostenible intermunicipal que doni continuïtat als carrils bici locals i arribi a crear una xarxa comarcal de vies ciclistes.

Amb aquesta reforma es millorarà la connexió entre el centre urbà i el Pla de l’Avellà, alhora que es garantirà la seguretat dels usuaris, doncs tindrà protecció. Els treballs de construcció estan finançats per la Diputació de Barcelona i tenen una durada prevista de tres mesos.