18/6/07

Una marxa en decadència




Que la ruta Pirinenca de les Tres Nacions (www.esportpuigcerda.com), no passa pels seus millors anys és un fet irrefutable; la veterania de l’organització i el declivi general que pateixen la majoria de marxes del calendari català per motius ben diversos i que algun dia s’haurien d’analitzar, són dos arguments que la majoria de cicloturistes no discuteixen. Ara bé, per damunt de tot l’organització d’una marxa ha de garantir uns mínims als participants. I si no es veu capaç d’acomplir-los, o bé cedeixen el pas a noves generacions d’afeccionats que prenguin les relles de la prova, o bé que la deixin d’organitzar abans no haguem de lamentar mals majors.
La 28èna edició de la popular Tres Nacions que es va fer diumenge va tenir problemes des del primer dia de la seva convocatòria. Els programes estaven mal fets i plens d’errades. Fins i tot el preu de la inscripció el dia abans era incorrecte, cosa que va molestar força els participants arribats el darrer moment. El canvi en l’itinerari no constava, tot i que se sabia de feia temps. Els tristament famosos túnels de la N-260, que tants accidents han ocasionat, segueixen sense tenir la seguretat necessària i els controls a cruïlles i rotondes, un cop s’entra a Andorra i després a França són, simplement, inexistents. A alguns avituallaments encara segueixen donant aliments tan poc útils per a una prova esportiva com pollastre (sic!).
Tot i que el recorregut és dels més bells de tota la temporada, així no es pot fer una marxa del calendari oficial de la Federació. La pluja que va caure diumenge durant la primera part de la prova podia haver posat en perill a molts participants que, per sort i per precaució, van preferir recular i abandonar abans que jugar-se-la pedalant cap a la tempesta desconeguda. Suposo, no ho se, que per sort no va passar res. Per sort i perquè l’ensurt que havia provocat que, el dia abans, l’organització es tragués de la màniga un document que feien firmar a tots els participants (i que ells l’atribuïen a la federació, però que no portava cap segell oficial), on tots els corredors declaraven no exigir cap responsabilitat als organitzadors en cas d’accident o similar i on, en el no va més del ridícul, es feia reconèixer que aquella era una prova no competitiva. Ah si? I perquè es fan temps, classificacions i premis, doncs? I si la responsabilitat ha de ser personal del participant, perquè ens hem de treure la llicència federativa?
Per sort el temps es va arreglar a la segona meitat de la prova, els que van decidir seguir no van patir cap penúria especial, molts voluntaris van suplir amb empenta el que, institucionalment, ni organitzadors ni federació no saben fer, i tot ca acabar bé. Però això no pot seguir així. La ruta Pirinenca de les Tres Nacions, una clàssica del calendari català, no es mereix aquesta trista decadència.

3 comentaris:

En bicicleta por los puertos ha dit...

Quina llástima que la Tres Nacions hagi arribat a aquest nivell! Fa força anys que no hi participo però m'agradava i era com un entrant abans d'abordar reptes superiors. Suposo que el problema que tindran és que manquen voluntaris. A Vilanova actualment hi ha més afició i bon nivell que mai, però aquest any no es farà la marxa doncs manquen ganes d'organitzar-la. El personal vol (volem) anar en bici però això d'estar palplantat amb una bandereta en una cruïlla és una altra cosa. Què hi farem!
Felicitats per la teva plana i un desig de força i ànims per als organitzadors ceretans.
Frederic Ràfols

Isaias ha dit...

Aquest any no he participat a la marxa, ja que l'any passat vaig ser un dels afectats per les caigudes dels túnels. La veritat és que és una llàstima que no es miri per la seguretat dels ciclistes en marxes que discorren per paratges tant fantàstics. Aquest passat dissabte, en canvi, vaig fer per segon any consecutia la Volta al Cadí-Moixeró, amb un recorregut i una organització fantàstica.
Felicitats pel blog.

Isaias ha dit...

L'any passat vaig ser dels que vaig caure en una de les caigudes dels túnels i vaig decidir que aquest any no hi participaria. L'organització no té res a veure amb la de, per exemple, la Volta al Cadí-Moixeró que vaig fer aquest dissabte i que sí es mereix una bona nota.
Felicitats pel blog