1/6/08

Pedaleu maleïts, que no us fan ni cas


Els grans mitjans de comunicació odien el ciclisme, i no es deu a la pèrdua de popularitat pel dopatge, perquè quan esclaten afers d’aquests be que hi dediquen pàgines i minuts atiant el foc de l’escàndol gratuït. No, per molts grans diaris i teles, començant per TV3, el ciclisme és una nosa.
Ignorants com són de la seva pròpia feina una colla, hi ha periodistes esportius, responsables de les àrees d’esports dels mitjans i fins i tot directors, que només pensen en parlar del Barça, encara que no hi hagi ni una mínima noticia d’allò més intranscendent, perquè és el fàcil, còmode i sempre atrau l’atenció d’un públic ja estabornit amb tant d’ofec mediàtic d’aquest color.
La mitologia de l’esport que ha donat grans episodis al periodisme modern, ha desaparegut avui en dia sota el poder omnímode del futbol (i el Barça, el seu profeta) i d’un parell d’icones acompanyades de profuses campanyes publicitàries, sense les quals ni existirien, que fan que els mitjans no parlin de motos, sinó de Pedrosa, no escriguin de cotxes, sinó d’Alonso, ni diguin coses de bàsquet sinó d’en Gasol. I la resta, sobretot si no dona publicitat, no existeix més enllà d’algun breu per calmar la consciència.
Mireu sinó, els mitjans espanyols fa anys que passen del Giro com de la pudor. Ara, divendres tots corre cuita a enviar periodistes als Alps perquè enviessin intenses i sentides cròniques sobre la victòria d’Alberto Contador. Dues obertures de secció i ja no es tornarà a parlar de ciclisme fins el Tour, ep, si no hi ha cap partit de costellada del Barça.
Durant la passada Volta a Catalunya, el 33 va transmetre els darrers quilòmetres de cada etapa amb la professionalitat garantida de l’Arcadi Alibés i els comentaris d’en Melcior Mauri. Ens consta que TV 3 ho va fer després de rebre pressions ‘de molt amunt’ i amb molt poques ganes, les mateixes amb que alguns responsables d’esports dels Telenoticies van acceptar posar cròniques de la cursa als espais informatius. I encara sort que es tracta de la cursa més important del país; és clar que potser si hagués calgut retransmetre un passeig en bicing d’en Joan Laporta ho haurien fet amb enorme il•lusió.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ESTIMAT RAFAEL

JA SABEM TOTS QUE EN AQUEST MÓN HI HAN DUES CATEGORIES DE PERSONES ELS PIJOPROGRES I ELS QUE NO HO SOM. EL CICLISME SI ES TRACTA D'UNA ACTIVITAT COM ANAR AMB BICICLETA A BUSCAR EL PA O CREURES SER EL CAMPIÓ DEL MÓN DE CICLISME EN LA MODALITAT ESQUIVEM VIANANTS PER LA DIAGONAL O EL PASSEIG DE SITGES, AQUEST SI QUE ÉS COOL. UNA COMPETICIÓ DE CICLISME, TIOS QUE PUJEN MUNTANYES, AIXÒ ESTA PASSAT DE MODA, AL DAMUNT ES PUNXEN I ES DOPEN, SI NOMÉS ES LIMITESSIN A SNIFAR... I NO CAL DIR DE L'ESTETICA MAILLOT I COULOTTE AJUSTAT QUE PER ANAR A LA DESFILADA DE L'ORGULL GAY ENCARA PASSARIA. UN ESPORT DE MASCLES PRIMITIUS QUE NO INTERESSA.

QUANTA TONTERIA HEM D'AGUANTAR EN AQUESTA TERRA CAPITAL DEL PIJOPROGRESSISME

JORRDI
jordige@icab.es

Rafael Vallbona ha dit...

Jordi,
tens tota la raó. El que interesa al món modern, superficial i frívol és l'actitut, la semblança, la façana dels fets (mirar-s'els de lluny), no el relat.
Però jo no sóc dels qeu abdico fàcilment de les coses en que crec, i el ciclisme és un esport que dignifica les persones i els pobles perquè els inbueix d'una èpica (personal i col·lectiva) capaç de generar les més potents llegendes de la cultura contemporània.
Ep, i jo sóc progre i no m'en desdic tampoc.
Salut company.