Amb la frase Tarraco Escipionum opus (Tàrraco fou obra dels Escipions), Plini ens remunta al moment fundacional de Tàrraco a finals del segle I dC. La ciutat sorgeix per l'arribada dels romans a la Península Ibèrica el 218 aC, en el marc de la Segona Guerra Púnica. Aquest cos expedicionari va desembarcar a la ciutat grega d'Empòrion per dirigir-se ràpidament cap al sud amb la finalitat de controlar les terres al nord de l'Ebre. Després de vèncer en un primer combat els cartaginesos van deixar una petita guarnició que poc temps després es va transformar en la principal base militar romana a Hispània i després en Tàrraco. L'edificació romana més antiga i més ben conservada d'època republicana és la muralla, i per aquíentrem a la ciutat després d’arrencar la ruta a l’aqueducte, el popular Pont del diable. La victòria romana sobre els cartaginesos i la incorporació d'Hispània a l'Estat romà va accelerar el procés de consolidació de les defenses. La construcció de la primera muralla de pedra, datada arqueològicament a inicis del segle II aC, s'ha relacionat amb la divisió provincial de 197 aC. AL peu de les muralles ens trobem amb l’escriptor Xulio Ricardo Trigo, autor de l’exitosa novel•la ‘El somni de Tàrraco (ed. 62). Ell ens acompanya pedalant per la Tarragona d’abans que s’inventessin les bicis, la Tàrraco romana. Amb ell recorrem l’Amfiteatre, el Fòrum local i el Circ.
Seguim la ruta pel Barri de Serrallo i el port de pescadors, on ens trobem amb un pescador de la Confraria de Tarragona que ens parla de les dificultats de la pesca del trsemall.
Després de dinar a la Puda, el restaurant més típic del Serrallo, busquem la Fabrica Chartreusse, edifici que acollirà la seu de l’Escola Oficial d’Idiomes. A la plaça de la font busquem algun bar on ens preparin una mamadeta, ep, no penseu malament, la beguda típica de les festes de SantaTecla feta a base de Chartreusse. I acomiadem el programa al Balcó del Mediterrani...sota la pluja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada