Des de març de l'any 2000 i fins ahir hem participat
deu vegades a la clàssica cicloturista internacional Bilbao Bilbao. Són 115
quilòmetres i uns 1.200 metres de desnivell pels magnífics paratges de Biscaia;
un argument prou poderós per atraure milers de ciclistes cada any, i en porten
29.
 |
| Falten 5' per les 8, hora de la primera sortida. No hi ha empentes, hi ha ganes de pedalar amb vells i nous amics |
L'absència
de cap mena de cronometratge ni classificacions, un preu d'inscripció moderat, la
gran quantitat de voluntaris, ertzaina, policia local, sanitaris i protecció
civil que garanteixen absolutament la seguretat dels participants, i l'extraordinari
ambient, l'han convertida en una prova de referència gairebé única en el calendari
estatal.
Ahir
8.123 txirrindularis (ciclistes) vam ser molt feliços fent allò que ens omple.
Bilbao y les carreteres de la província van ser una festa.
Cada
cop que torno d'Euskadi em pregunto per què, malgrat l'indubtable èxit en tots
els aspectes d'una prova no competitiva com aquesta, la federació s'obstina a
fer curses disfressades de marxa, a promoure una competitivitat arriscada i
sense cap mena de sentit (les inscripcions i els mateixos practicants del
ciclisme de carretera minven cada any de forma alarmant), gastant-se en això
diners que no tenen? En resum: per què la Federació, en lloc de difondre les inqüestionables
virtuts del ciclisme esportiu, es dedica a fomentar una competitivitat agressiva
i de risc que no du enlloc? No s'han preguntat per què cada any tenen menys
llicències?
No
se si tornarem a la Bilbao Bilbao. Són molts anys i potser toca marcar-se algun
altre objectiu, però enyorarem sempre la qualitat d'una prova que dignifica la pràctica
del ciclisme i humanitza els qui pedalem.
 |
I l'arribada a la Gran Via; cansats i contents la festa continua. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada