Al segle XIV el vescomtat
de Cabrera abastava un ampli territori que anava des del Montseny fins el mar.
Hostalric n'era la capital política, Breda la religiosa i Blanes la comercial.
I des de dalt d'un turó, amb la riera d'Arbúcies als peus, el castell de
Montsoriu era la seu militar des d'on es controlava tot. Fins que l'any 1364,
en judici sumaríssim instat per la reina Leonor d'Aragó, esposa de Pere el
Cerimoniós, Bernat II va ser condemnat a morir decapitat. Tot i això, el
castell encara va resistir uns anys el setge de les tropes del rei.
 |
| Creuant la riera d'Arbúcies a Grions |
El castell de Montsoriu és
una de les joies del Gòtic civil. Citat ja l'any 1002, va mantenir-se com a
edifici militar i residencial fins que els Cabrera van traslladar el seu domicili
a Ragussa (Sicília) al segle XV. Us proposem una excursió per les possessions
del vescomtat més properes al castell. I els més valents, si ho voleu, podeu
arribar-hi pedalant fins les murades.
Sortireu de la zona
esportiva d'Hostalric, on hi ha espai per aparcar sense problemes. Sortiu en
direcció nord i gireu a esquerra pel mateix carrer per on heu accedit a la zona
amb el vehicle. Passeu una rotonda, un pont sota la C.35 i, a la següent
rotonda, a esquerra per enfilar-vos fins l'esmentada carretera. Entreu-hi amb
cura, aviat la deixareu, a penes un parell de centenars de metres. Passat el
pont sobre la riera d'Arbúcies gireu a dreta per una entrada que sembla qui sap
què, però que aviat es converteix en un camí polsegós que passa a tocar d'una
zona d'extracció d'àrids. Travesseu-la, gireu a dreta en direcció a les vies
del tren, passeu-les per sota, deixeu un immediat trencall a esquerra i agafeu
el segon, que us mena cap a un camp ple de plaques de captació d'energia solar.
Resseguiu el terreny fins el final, on uns tombs esquerra-dreta us permetran
seguir avançat en direcció nord fins arribar a les envistes d'un mas. es tracta
d'espai & seny, un projecte que promou un futur sostenible en l'ecològic,
el social i l'econòmic. Sou al terme de Sant Feliu de Buixalleu. Passat aquest
mas en veureu un altre a esquerra i desembocareu en una cruïlla de quatre
camins. Gireu a dreta per l'asfalt Passareu pel Molí de Dalt, creuareu la riera
d'Arbúcies i desembocareu a la carretera GI 553 davant del restaurant Grions.
Agafeu la carreta a esquerra. Puja molt suaument en paral·lel a la riera fins
que veureu un trencall a esquerra que indica Breda. és la GI 552 i l'heu
d'agafar. Comença la pujada.
Es tracta d'enfilar-se
fins al coll d'on surt la carretera/camí que porta al castell. De primer se us
farà dura, però no n'hi ha per tant. Si no aneu amb presses es deixa fer be.
Són uns dos quilòmetres i a penes 100 metres de desnivell. Un cop a dalt veureu
a dreta el trencall que mena al castell. L'ascensió fins la seu del vescomtat
és més dura, raó per la qual la deixem com a opcional. Són 5.3 quilòmetres, en
part de terra, que s'enfilen 380 metres de desnivell. Cadascú sabrà quina és la
seva forma. Si no hi pugeu ningú dels Cabrera us renyarà.
 |
| A dalt del coll, des d'aquí s'ascendeix al castell de Montsoriu |
Des del coll la carretera
comença a davallar ràpidament fins el centre de Breda, una vila famosa per la
terrissa i per 'inspirar' la sèrie de televisió Ventdelplà. Quan veieu una
plaça a esquerra presidida per una estelada i el nom de Breda en decoració
floral a dreta pareu: heu de girar a esquerra deixant la carretera. Heu de
tombar a esquerra pel carrer Francesc Macià, tot just acabada la plaça. Quan el
carrer creua el de Sant Sebastià passa a dir-se Catalunya. Seguiu avall.
Passareu per la zona esportiva i, a la fi, el carrer s'acaba i es converteix en
un camí. Continueu per aquí passant un lloc de venda de materials de
construcció i algunes cases (a esquerra), fins que el camí desemboca en un de
més ample i polsegós que davalla a dreta. Vosaltres heu de girar a esquerra, el
camí planeja. deixareu uns masos a dreta, passareu la riera del Repiaix i, per
una pujada, desembocareu a una carretereta rural asfaltada que agafareu a dreta
en molt suau baixada. El seguireu deixant alguns trencalls a banda i banda.
Ja a la plana el camí
tomba a dreta i, per entre una explotació agrícola molt moderna, desemboca a la
GIV 5523. Agafeu-la a dreta, passeu sota les vies del tren i desemboqueu a la C
35. Punt delicat, doncs aquesta carretera sempre te molt trànsit. L'heu
d'agafar a esquerra. Per sort hi ha un bon voral per on poder circular. Aviat
la deixareu, només són 450 metres; no patiu. Quan veieu a dreta un camí de
terra i dos rètols grocs (cultius Ponç Viver d'oliveres / Les Liotateres),
entre planters, agafeu-lo. Pedalareu una bona estona en paral·lel a la
carretera, però per sota del seu nivell. Hi ha un moment en què us separareu de
la carretera i us trobareu en una bifurcació: esquerra i torneu de nou a
circular en paral·lel.
El camí acaba davant d'un
gran rètol que indica Gprg del Perxistor. Gireu a dreta per la carretereta
asfaltada, passareu un petit veïnat i desembocareu en una altra carretereta
que, per l'esquerra, creua un petit torrent i es converteix en un ample carrer
de zona industrial. Pedaleu cap aquí. Tot recte pel carrer del Ter. Creueu el
polígon, us incorporeu per l'esquerra a la Via Romana i continueu endavant
passant fàbriques i naus. Recte en una rotonda, creueu la riera d'Arbúcies per
un gual i ja sereu a les envistes de la zona esportiva d'Hostalric on heu
començat la ruta i on heu deixat el vehicle.
Dificultat:
Mitjana Distància.
22 kms Temps: 1h 30’
(2h amb aturades, sense la pujada al castell) Desnivell: 215 mts @: www.montsoriu.cat
 |
| Pedalant a tocar de la Tordera, camí d'Hostalric |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada