Fa net el ciclisme castigant Armstrong?

Desposseint Lance Armstrong dels seus set Tours no es posa fi a la crisi del ciclisme professional, ans al contrari, s’obre un seguit d’interrogants als que caldria donar resposta per refer el prestigi tocat de mort d’aquest esport i els seus practicants, professionals o no.

Armstrong al seu darrer Tour l'any 2012 (foto LTF)

Si fem cas dels informes de l’agència antidopatge nordamericana (USADA), Armstrong pot tractar-se del trampós més gran de la història de l’esport i com a tal ha de ser sancionat, igual com haurien de ser-ho els seus companys d’equip implicats, preparadors, metges i mànagers durant tots aquells anys. Però la contundent decisió de la UCI de desposseir-lo de totes les seves victòries, només tanca en fals la crisi més greu de la història de l’esport professional. Castigant Armstrong l’opinió pública es tranquil·litza i les autoritats judicials i esportives internacionals respiren calmes.

Però, si és cert que el que diu l’USADA, que el ciclista texà va pagar a la UCI per evitar un control fa uns anys, la responsabilitat de la direcció de la UCI, Unió Ciclista Internacional, la més alta instància del ciclisme mundial, seria evident i, per tant, el llavors president Hein Verbrugguen i la seva directiva hauria de respondre davant la mateixa opinió i els tribunals. Això per no insistir en les hipotètiques responsabilitats de les federacions nacionals per casos de dopatge com l’operació Puerto, el cas Contador i similars, i fins i tot de les justícies i policies estatals (s'afirma que Armstrong es va traslladar a Girona degut a la menor pressió policial i judicial).

Qui no vol que s’investigui a fons si les instàncies institucionals del ciclisme estan lliures de culpa o no? Deixar el dubte obert, bo i creient que castigant a Armstrong tot queda resolt i tancat, és amagar la brutícia sota l’estora. És, també, seguir posant en dubte l’esport i els seus practicants, és trair el principi més fonamental de l’esport com a activitat humana.

Així no es podrà fer mai neteja al ciclisme, així els practicants sempre seran sospitosos mentre els directius se'n renten les mans.

La tardor, per fi

Foto: Brian Vespa (per al web de Brompton)

Banda sonora: Prime directive.- Dave Holland Quintet (ECM)

Per llegir al costat de la finestra i veient com plou: Ciutat oberta.- Teju Cole (Crema)

Una tardor de marxes

Superades les grans cites cicloesportives del calendari de carretera, la tardor i l’inici de l’hivern són una època especialment prolífica en quan a marxes de BTT. La varietat del paisatge, les ganes de tastar la muntanya humida i el fet de què, tot i que la majoria tenen classificacions i temps, pràcticament tots els participants se les prenen com una pedalada amb els amics i una festa ciclista, fan de les marxes BTT de tardor una forma molt atractiva d’acabar la temporada. 

Pedalades entre la boira a La Lliterana

A les envistes de Montserrat, diumenge 14 es fa a Esparraguera (Baix Llobregat) la primera edició d’Esparraguera zona bici. Són 20 o 49 kms. Diumenge 21, a Vallromanes (Valles Oriental) es disputa La Trinxa, amb recorreguts de 32 i 16 kms i una bona immersió ens els colors tardorals de la serralada litoral. Una setmana després serà Arenys de Munt, que pren el testimoni de les pedalades amb l’Open Munt, una ruta a cavall del Montnegre, la vall de la Tordera i els primers contraforts del Montseny. Són 25 i 45 kms.

El mes de novembre va fort, cal pair els panellets. Diumenge 11 hi ha la clàssica Lliterana, a Alcampell (Franja de Ponent) una bella pedalada entre boscos boirosos sense dificultats especials amb 20, 50 i 70 kms de recorregut. Per qui no vol anar tan lluny, el mateix dia hi ha la Montnegre BTT a Sant Celoni (Vallès Oriental), amb 20 i 40 kms. I el diumenge següent, dia 18, teniu l’Orrienca a Òrrius, és clar (Maresme), també amb 20 i 40 kms i un ambient realment fester, i la Volta a Collserola de Probike, de 60 kms amb botifarrada a Santa Creu d’Olorda inclosa.

Si feu un bon calendari de marxes arribareu al dia 25 en una forma imparable. És el dia de la gran clàssica de tardor, La Prehistòrica de la Roca del Vallès (Vallès Oriental) una marxa amb dues sortides, pels que volen fer temps i pels que només volen pedalar per la muntanya i gaudir d’una excel·lent prova en tots els aspectes. Són tres traçats de 40, 22 i 12 kms. Hi ha camins per a tothom.

Tanquem, per ara, aquest repàs a les marxes BTT de tardor amb la Teialada de Teià (Maresme), una bonica i poc a poc tradicional ruta per la serralada litoral entre vinyes, pinedes i racons obacs de 15, 25 i 37 kms.
No deixeu de pedalar a la tardor, no hi ha excuses.

El Montnegre, escenari espectacular per a pedalades de tardor

Inscripcions i més info a: 

Esparraguera zona bici: http://www.zonabici.es/
La Trinxa: http://www.trinxacadenes.com/
Open Munt: http://www.muntbikes.com/2012/10/2-open-btt-muntbikes.html
Lliterana: http://lalliterana.com/
Montnegre BTT: http://www.ccsantceloni.com/ccsc.php
Orrienca: http://orrienca.blogspot.com.es/
Volta a Collserola: http://www.probike.cat/news/collserola.html
Prehistòrica: http://www.larocaenbike.com/prehistorica/index.html
Teialada: http://clubexcursionistateia.cat/content/teialada-2011-8a-pedalada-popular

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Un esclat de tardor a la vall de Camprodon

La tardor es fa pregar, però quan arriba, els seus ocres, les fulles i els fruits són un esclat per als sentits. Avui us oferim una ruta diversa per descobrir una de les tardors més belles de Catalunya: la de la vall de Camprodon.

La ruta passa pel pont nou, icona de Camprodon

Toca tastar la humitat, els colors i les menges de tardor, com la trumfa,què ara està en plena temporada, per això us proposem descobrir la vall de Camprodon en tot el seu esplendor. Fixem la sortida a Vilallonga de Ter, un poble amb bons equipaments turístics i amb dos punts interessants per a visitar: la central elèctrica de Brutau (1909) i l’església de Sant Martí, amb vestigis romànics del segle XII. Després de fer un vol pel poble, agafareu la carretera GIV 5264 en direcció a Llanars. Aquí val la pena de visitar el nucli de carrers retorçats que s’escampen pel nord de l’església de Sant Esteve. Seguiu fins Camprodon. Just en entrar-hi un ample passeig encatifat de fulles caigudes s’obre a la vostra dreta, és el passeig de Maristany. Agafeu-lo. Gireu a esquerra a la primera rotonda i a la dreta a la segona, on acaba el passeig. Travesseu el Ter i, a la següent rotonda, gireu a l’esquerra entrant al centre del poble fins anar a parar al cèlebre pont Nou, icona de Camprodon. Foto obligada i avall fins la plaça. Gireu a la dreta i sortiu de la vila pel carrer Josep Morer (després Sant Joan) fins donar a una rotonda. A més del pont i de les botigues on venen exquisits productes del porc, no deixeu de recórrer el centre admirant les nombroses edificacions modernistes aixecades per la burgesia instal·lada a la vila a estiuejar i prendre aigües de les seves moltes fonts.

Pedalant pel santuari del Remei

A la rotonda seguiu per la C-38 en direcció a Ripoll fins la caserna dels bombers. Travesseu la carretera i agafeu la pista cimentada que us portarà cap a la dreta. En 1,5 kms passareu el càmping Vall de Camprodon. Seguiu rectes, 400 metres després passareu sota un viaducte, remunteu-lo fins el seu nivell i seguiu fins el trencall a Creixenturri i el corriol per anar al remei a peu. Deixeu-los i seguiu rectes. Uns 600 metres després trobareu un altre trencall al Remei; gireu a esquerra i remunteu durant 1’2 kms la curta i fàcil pujada fins aquest espectacular santuari que, en dies boirosos, fa una certa paüra. La vista sobre la vall oberta val pa pena. Desfeu el camí fins la cruïlla i continueu, ara, a l’esquerra. Cent metres després deixeu el trencall a Oix (esquerra i cimentat) i 1 kms més endavant trobareu can Peric del Bosc. Entreu al bosc ara; feu una forta baixada, trobeu de nou el viaducte i, 1 kms després, desemboqueu a la carretera C-38, que seguiu rectes fins Sant Pau de Seguries. Gireu a la dreta pel carrer Guàrdia fins desembocar a Mestre Francesc Sanz (després Major) i el seguiu a l’esquerra fins desembocar de nou a la carretera. Gireu ara al ‘esquerra i, a la propera rotonda, tombeu a la dreta cap a la Vall de Bianya per la C-153, te molt poc trànsit i la pujada és molt suau, fins l’antiga església de Sant Pau, originalment del segle XII però reconstruïda l’any 1693, que trobareu a l’esquerra. Pregunteu aquí per la llegenda del Mariner...

Passada l’església tombeu a esquerra pel primer carrer que baixa fins el nucli del poble. Sortiu davant del carrer Guàrdia, on heu tombat abans. A partir d’aquí podeu refer el camí fins Vilallonga, on heu començat.

Dificultat. Fàcil. Distància. 34.00 kms Temps: 2h 45’ Desnivell 365 m. Bibliografia: David Aguirre.- En BTT pel Ripollès (Ed. Cossetània) @: http://www.valldecamprodon.org

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Un ciclista de l'Euskaltel mor atropellat

Víctor Cabedo (euskaltel)

El ciclista professional Víctor Cabedo ha mort aquest dimecres a causa d'un accident. El jove castellonenc, de 23 anys, ha estat atropellat a primera hora de la tarda, segons publica 'Diario Vasco'.Cabedo (Onda, Castelló) corria a les files de l'equip Euskaltel-Euskadi, amb qui havia pogut debutar al Giro d'Itàlia. La seva formació als equips de la Fundació Euskadi, especialment a l'Orbea, on es va destapar amb un triomf d'etapa a la Volta a Astúries, li va valer el pas al conjunt basc.

Font diari ARA

Els arrossars de Pals

Amb el permís per a construir un molí i les sèquies de rec, l’any 1452 va començar el conreu de l’arròs a Pals. Amb el temps el clima i la ubicació dels terrenys han donat un prestigi merescut a l’arròs de la zona. Malgrat que la construcció amb finalitats turístiques va minvar la superfície de conreu, els arrossars dels aiguamolls que fan el Daró i les sèquies formen un original i bell paisatge entapissat de verd que val la pena visitar.

El verd dels arrossars és com una catifa

Sortireu de l’aparcament que hi ha a la platja del Racó, a l’extrem de la gran platja dunar de Pals, i agafareu el carrer que discorre paral·lel a la platja en sentit nord fins que el carrer queda tallat per una tanca. Llavors gireu a l’esquerra en una curta pujada. Seguiu a la dreta a les dues rotondes que trobem i aviat comenceu a baixar. Teniu primer una pineda i després el club de golf de Pals a la dreta. No deixeu mai aquest carrer ample fins que, amb el golf ja lluny de la vista, teniu un conjunt de casetes de planta i pis a la dreta. A l’esquerra hi ha una esplanada amb una caseta de fusta, la informació de l’espai protegit de les Basses d’en Coll. Deixeu llavors el carrer i agafeu el camí ample que surt de biaix a l’esquerra i transcorre entre arrossars. Sou al bell mig dels conreus.

El camí desemboca en un que creua, darrera del qual hi ha el Rec del Molí. Aneu a la dreta fins el aguaitador de les Basses d’en Coll, on podeu observar les aus. Podeu seguir endavant fins el final si voleu veure les espectaculars dunes de la platja de Pals. Després reculeu fins la cruïlla per on veníeu i seguiu recte endavant Entre arrossars. En arribar a una altra cruïlla de quatre camins gireu a la dreta passant per damunt del pont que travessa la sèquia i tot recte fins trobar un pont de fusta que us permet creuar el Rec del Molí. Seguiu endavant fins desembocar en un carril bici cimentat que ve de Mas Pinell. L’agafeu a l’esquerra, Sempre entre conreus.

Quan el carril acaba heu de seguir uns 200 metres endavant per la carretera, vigileu. Després d’una ampla ziga-zaga en baixada hi ha un mas a la dreta, Mas Pla. Un cop passat agafeu la pista que surt a ma esquerra i, entre arrossars, seguiu-la deixant la cruïlla a l‘aeròdrom. Després d’una benzinera que hi ha a la carretera que porteu just al costat dret, deixeu la pista tombant cap a la dreta fins pujar a la carretera C-31. La travesseu i agafeu la petita carretera local que us portarà a Fontanilles amb el Daró Vell al costat.

Les sèquies formen part del paisatge de la ruta

Just a l’entrar al poble, abans de que comenci la pujada, gireu a l’esquerra direcció Fontclara i Sant Julià de Boada. Ara pedalareu entre camps de pomers. Atureu-vos una estona a contemplar l’antic monestir de Sant Pau de Fontclara, avui temple parroquial. Després seguiu les indicacions que diuen ‘sortida’, deixant la carretera a Sant Julià a l’esquerra. Creueu la GI-651 i continueu pel camí fins arribar al caravàning Empordà. En aquesta cruïlla gireu a la dreta direcció cap a Pals. La pujada final per entrar al poble potser us fatiga, però te una de les millors vistes de la vila.

A Pals seguiu les indicacions de la Xarxa de Cicloturisme del Baix Empordà: dreta pel carrer de l’Hospital fins la plaça Major; al museu, esquerra pel carrer Paul Companyó; carrer Abeurador a l’esquerra, què després es passa a dir Quermany; passareu sota la carretera i ja estareu camí dels Masos de Pals. Deixeu Mas Salvi a la dreta i, en desembocar al trencall de Mas Flors gireu a esquerra entre un bosquet. Entre tobogans suaus arribareu als Masos de Pals. A la rotonda, agafeu la carretera GIV 6502 que us portarà fins la platja del Racó, on hi teniu el cotxe.

Dificultat. Baixa. Distància. 29.00 kms Temps: 2h 20’ Desnivell.110 m. Cartografia: Mapa Xarxa Cicloturisme Baix Empordà @: www. costabrava.org.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Lleida vota Espanya

Reproduïm un interessant article de Lluís Simon publicat el passat dia 24 d'agost a El 9 Esportiu. A partir de l'acollida de Lleida d'una etapa de la Vuelta quan s'ha negat repetidament a acollir-ne una de la 'Volta' a Catalunya, l'autor reflexiona  sobre la doble moral nacional que practiquen els polítics del país, també en matèria esportiva.

Ahir el company Miquel Roca ens avançava un tast de l’estafa que suposa que algunes grans ciutats de Catalunya, començant per Barcelona, apostin per la Vuelta a España quan la Volta a Catalunya està agonitzant per falta de recursos. Roca va tocar el crostó de l’Ajuntament a Barcelona, que es va doblegar a Alberto Fernández Díaz, l’home (sí, és ell) que encara es pensa que la Vuelta espanyola és tan o més important que el Tour de França, l’únic esdeveniment ciclista que pot rendibilitzar mediàticament una gran inversió econòmica.

Més enllà del Tour, doncs, qualsevol altra ajuda que es faci a una cursa ciclista ha d’anar lligada a la vocació intrínseca d’amor per aquest esport o, quan parlem de la nostra Volta, de la voluntat de fer país, Barcelona, Tarragona i Girona, amb diversos graus i dins les seves possibilitats, han estat al costat de la Volta aquets últims anys. I Lleida? Demà les seves autoritats sortiran cofoies a la sortida de la vuitena etapa de la Vuelta a España després d’haver invertit una quantitat que desconec. Però això no seria especialment criticable –tothom fa el que vol amb els seus diners–si no fos per l’actitud que ha tingut Lleida aquets últims anys amb la Volta a Catalunya. S’ha negat en rodó a rebre una sortida o una arribada de la prova, fins i tot en la històrica edició dl centenari. Ep, i això que parlem d’un alcalde, Àngel Ros, que presumptament és el gran representant de l’ala catalanista del PSC. Si el ciclisme és una metàfora de la seva política de promoció de l’esport i la ciutat això explica que la deriva d’aquest partit sigui catastròfica. A Lleida, de fet, tampoc van ser capaços de salvar la seva pròpia volta, una prova que tenia un prestigi internacional indiscutible i que es va deixar de fer el 2008 després d’una victòria d’un dels millors ciclistes holandesos de l’actualitat.

En una època en què les agressions al país vénen de tots els sectors, començant per l’econòmic i acabant pel simbòlic, la deixadesa dels polítics i fins i tot la seva voluntat manifesta de pujar al carro dels vencedors –que no serem pas nosaltres, lògicament–fa que anem perdent a poc a poc la nostra essència. Tant costa a Catalunya prioritzar la Volta, la segona més antiga d’Europa, per sobre de la Vuelta a España, una cursa que té assegurat el seu futur a curt, mitjà i llarg termini? El 2015, fins i tot, ja s’ha anunciat que hi haurà cinc etapes a Holanda!

La presència de la Vuelta aquests dos últims anys, coincidint amb el govern del PP a La Moncloa, a Catalunya, el País Basc i Navarra no és innocent. És un petit instrument per marcar territori o paquet, si usem l’argot carpetovetònic. La Vuelta, més enllà del seu impacte esportiu, s’utilitza des de fa temps amb finalitats polítiques. Només cal veure el recorregut d’aquest any. Els últims que hauríem de caure en aquesta trampa som nosaltres que, per no tenir, no tenim ni el futur de la nostra llengua assegurat.

La resistència pacífica, en aquets casos, té camins a recórrer, encara que siguin simbòlics. Des de Girona podem dir, per exemple, que Espanya, en forma de Vuelta, no ens ha trepitjat mai. I que duri.