11/2/09

Per les serralades de Sant Joan de l'Erm


La vall de Castellbó, a l’Alt Urgell, és fonda i feréstega, potser per això desa nombroses sorpreses naturals i patrimonials que us convidem a conèixer. Avui, però, buscarem un dels punts més alts de la vall, el coll de la Basseta (1690m.) on hi ha l’estació d’esquí de fons de Sant Joan de l’Erm, pionera d’aquest esport arreu de l’estat des de primers dels setanta i amb un nivell i varietat d’itineraris, de preparació de les pistes i de serveis que la situen a l’alçada de les millors estacions franceses.
A tocar del santuari del mateix nom, que l’any 1959 va substituir el ruïnós de Sant Joan Vell, i en mig d’un frondós bosc de pi roig i avets, l’estació està presidida pel xalet refugi de la Basseta on es pot dormir en diverses modalitats (des d’habitacions dobles a sac de dormir a la mansarda), menjar i trobar l’escalf d’una magnífica llar de foc i una bona conversa. Al web www.santjoandelerm.com hi trobareu una complerta informació de l’oferta de neu i muntanya amés de l’estat de les pistes i la previsió meteorològica.
Des de la Basseta, l’estació es desplega per tot de camins que s’enfilen en direcció sud al Pic de l’Orri (2.440m.), cap a la banda oest, en direcció a l’estació pallaresa de Port Ainé i vers els contraforts est de la vall de Castellbó, Serra Seca i Prat Muntaner. Cap aquí dirigirem la ruta.
La carretera fins l’estació ha estat renovada completament fa uns mesos, o sigui que, malgrat els lògics revolts, arribar a la Basseta és un deliciós passeig. Deixem el cotxe a l’aparcament i ens posem els esquís. Podem escalfar just a l’esplanada que hi ha davant el xalet, on sempre trobareu gent que ha sucumbit al plaer de prendre el sol d’alta muntanya.

Prenem la pista que planeja en direcció a Sant Joan Vell. Abans d’arribar-hi trenquem per la segona cruïlla (Antichs) i comencem a pujar. Val a dir que, en tota aquesta ruta la pujada no és gens dura i, a més, sempre esglaonada per amplis replans. Agafarem el trencall a l’esquerra que diu variant la Culla (3,3 kms) i planejarem força fins la pista que, a la dreta i en pujada, ens portarà a la plana solella de la Culla (1900m. i 6,6 kms).Abans arribarem a un trencall que, en qualsevol dels sentits, ens menarà a destí. Us proposem seguir recte i deixar el que s’enfila en revolt a l’esquerra En arribar a dalt agafarem la pista que, a la nostra dreta s’enfila, primer amb força però aviat s’ajeu, en direcció al Pic de l’Orri, el punt més alt de la zona. Al cap de 400 metres trobareu el trencall a la dreta que us portarà fins les pistes d’esquí alpí de Port Ainé. Seguiu recte. En sortir del bosc un ampli revolt a l’esquerra us posa a 2000 metres d’alçada. Atureu-vos a la balconada que fa un petit promontori, la vista damunt la ratlla pirinenca val la pena. Poc després trobareu el trencall que porta al pic de l’Orri, la pista davalla fins la plana de la Serra Seca (9 kms), atureu-vos a contemplar el cim de l’Orri, damunt dels vostres caps. Planejant pel camí que segueix enfront arribem a Prat Muntaner (11,6 kms). Al nostre davant tot el que la mirada abasta: la serralada del Cadí, la Vall del Segre, la Tossa plana de Lles, el Puigmal i la Tossa d’Alp.
La tornada és pel mateix camí fins la Culla (16’6 kms). Des d’aquí agafarem a la dreta per la pista dita del Tallafocs. Deixarem a la dreta el trencall a Coll de Leix (18 kms) i seguirem baixant de forma decidida i tot recte fins el xalet de la Basseta (19’5 kms) deixant un parell de cruïlles d’altres pistes. Això si, aneu amb compte que en alguns punts el descens és pronunciat, tot i que la pista és ampla i recte.
Dificultat. Mitjana. Distància. 19’5 kms Temps: 2h 30’ Desnivell.380 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya