Carreteres secundàries per la ruta del pistolerisme

Barcelona ha estat sempre capital dels moviments socials d’avantguarda. La ciutat solidària d’avui neix en tombar el segle XX amb la industrialització, l’anarquisme i la creació de les organitzacions obreres. Però moltes conquestes socials es van guanyar a trets pels carrers, durant una època sagnant de lluites entre bandes del Sindicat Únic i de la patronal. Carreteres secundàries ressegueix la petja d’aquells anys tèrbols en un nou episodi de la segona temporada de la sèrie que s’està enregistrant actualment i que es podrà començar a veure a les emissores de la Xarxa de Televisions Locals el proper dia 13. La ruta es conforma al voltant de tres nuclis: Poble Sec / Raval, Sants / Hostafrancs i Rivera / Arc del Triomf. El programa comença al parc de les tres xemeneies, on hi havia La Canadenca i on es va viure la més importat vaga de la història del moviment obrer català.
Al Paral•lel,just davant d’on hi havia el bar la Tranquilidad, lloc de reunió de pistolers i agitadors del Sindicat Únic, ens trobem amb Andreu Martín, escriptor especialitzat en novel•la policíaca. El seu llibre més recent és ‘Barcelona Tràgica’ (Ara llibres) novel•la sobre la Setmana Tràgica, de la que ara es commemora el centenari. L’Andreu pedala amb nosaltres fins a Sants. A Sants hi va haver 35 morts durant els temps del pistolerisme. Pel camí passem per la Plaça de toros Las Arenas, lloc on Salvador Seguí va fer el míting davant de 20 mil obrers que va acabar amb la Vaga de la Canadenca i pel parc de la que va ser l’Espanya Industrial, o vapor Nou, una de les fàbriques famoses per la combativitat dels treballadors. Aquí naixia la rancúnia contra la desmesurada explotació patronal i per les deplorables condicions laborals. Després de recordar Joan Peiró a la plaça que porta el seu nom i de passar pel carrer Vallespir, on es va fer el cèlebre Congrés de Sants fundador de la Confederació Regional del Treball, acomiadem l’Andreu al carrer Toledo, davant d’un antic taller confecció on es feien i guardaven explosius, i on va caure el grup d’acció que comandaven Vicenç Sales i Roser Benavent.
D’aqui la ruta es trasllada al Raval. Al carrer de la Paloma hi va haver la seu de l’ateneu sindicalista, al carrer Joaquim Costa, 34 la seu actual de la CNT) i a tocar, al carrer Ferlandina va ser assassinat d’Eduardo Ferrer, president del Sindicat Metal•lúrgic acusat per Àngel Pestaña d’actuar de confident de la policia.

Al restaurant Casa Leopoldo la seva propietària, la rosa Gil, ens explica com el seu avi va recollir, encara amb vida, Salvador Seguí després de ser abatut a trets a la cantonada amb l’antic carrer de la Cadena, i l’historiador Joaquim Ferrer ens dona detalls de la figura del Noi del Sucre i del significat de les lluites obreres en la història de Catalunya.
Al Passeig de Lluís Companys Carreteres secundàries viu la paradoxa de la jornada. Mentre que a tocar del Parc de la Ciutadella es va fer el congrés fundacional de la CNT, a la part alta, al Passeig de Sant Joan cantonada amb Consell de Cent, el sindicat va viure un dels moments més tràgics de la seva història arran de l’atemptat contra la Sala de Festes Scala. Al bell mig, just sota l’arc, en aplicació de la llei de fugues van ser assassinats 9 obrers. I per tant el programa fuig d’aquest lloc per anar a veure un armer que, de manera molt rigorosa, ens explica com eren les pistoles que es feien anar aquells anys: la FN Browning i l’Star.