Del port a les mines, pedalant cap a la història

El port industrial de Pasaia (Guipuscoa) és un dels símbols de la indústria basca. Grues, contenidors, camions, trens de mercaderies, i peces enormes d’acer i ferro conformen un paisatge tenyit del color ocre del rovell d’antics vaixells i pres de l’olor d’humitat, resclosit, i fum. Probablement no és el paratge més interessant per recorre’l en bici, però és la porta que permet endinsar-se a l'Arditurri,  una de les comarques naturals més interessants de la zona, doncs permet pedalar, literalment, cap a la història d’Euskadi.

Pedalant per Oiartzun

Des de l’estació de rodalies RENFE de Pasai Antxo (9 minuts des de Donosti) fins les antigues mines d’Arditurri creuant Pasai i Errenteria, seguint el curs dels rius Oiartzun i Arditurri, i recorrent el parc de Txara de Mendibil fins endinsar-nos en l’espectacular parc natural d’Aiako Harria, al cor de la comarca d’Oarsoaldea, són 13 quilòmetres d’una magnífica via verda que mostra com, des de fa dos mil anys, el territori va explotar els recursos minerals de la conca i els va transformar per comercialitzar-los per via marítima: una part de la història industrial de Guipúscoa.
Aquesta ruta ha de quedar connectada amb els carrils bici donostiarres, però de moment encara no ho està, i la carretera fins Pasaia te trams molt perillosos, per tant es recomana agafar el tren fins aquest poble. Just davant de l’estació hi ha el bidegorri (carril bici) que, cap a l’esquerra, ens porta a Errenteria superant una enorme rotonda a través d’una zigazaga del carril, un pontet i el túnel de Caputxins. D’allà baixem a Errenteria.
Tan bon punt arribem al riu agafem a la dreta i el seguim, hi ha trams sense bidegorri. Deixem la caserna de l’Ertzaintza a la dreta i seguim sempre paral·lels al riu. A estones un frondós parc urbà ens fa oblidar que som a la ‘petita Manxester’ d’Euskadi. Quan el carril es bifurca en i grega, agafem el que baixa (esquerra) i passem sota un nus de carreteres i després encara un altre. Entre els dos, en un insòlit bosquet summament agradable, trobarem el rètol de fusta que marca, de fet l’inici de la via verda. A partir d’aquí només hi ha un punt de confusió, és després de travessar un pont sobre el riu. Esquerra o dreta? Dreta, lògicament; i vigileu no confondre-us uns metres més endavant i acabar perduts al pàrquing de l’Alcampo.

Al parc de Txara de Mendibil hi ha el primer dels túnels de la ruta

 Ja al poble d’Oiartzun la via entre en territori plenament natural. El verd espectacular d’Euskadi, els caserios escampats al fons, les casones de pedra fosca que conformen els pobles o els ramats de bens que miren el ciclista amb absolut desinterès, són a partir d’ara el paisatge de la ruta.
Un primer túnel us portarà a la roureda de Txara de Mendibil. Al final creuareu una carretera que, si l’agafeu a la dreta, us portarà al casc històric medieval d’Oiartzun. Uns quilòmetres més endavant, a Ergoien, hi trobareu el Centre de Música Popular i el Luberri, Centre de Interpretació Geològica. I després ja nomé us queden els darrers tres quilòmetres en que la via es va engorjant cada vegada més i més, amb nombrosos túnels i un cert pendent que us porta fins les antigues mines i el parc natural d’Aiako Harria. En tornar no deixeu de fer un tomb pel casc antic d’Errenteria, declarat conjunt monumental. L’aproximació, pedalant, a la història d’Euskadi serà més complerta.