El Sió, terra de frontera

Cap a meitats del segle XI el riu Sió, a la Segarra, va marcar la frontera entre el món àrab i el cristià. Per consolidar el territori s'hi van construir nombrosos castells i esglésies.  Fa un temps ja vam descobrir-vos els de la zona al nord de Cervera. Ara us proposem conèixer els del part est, fins el naixement del riu a Gàver i l'espectacular vila murallada de Montfalcó.

Baixant de Montfalcó murallat

El punt de partida és al municipi de les Oluges (Segarra), situada al peu de l'eix transversal (C-25). Deixeu els cotxes a l'ampla aparcament que hi ha davant del restaurant l'Eix, al peu de la vila. Començareu visitant el nucli medieval d'aquest poble, o sigui que pedalareu cap al turó on s'encimbella. Gireu a esquerra pel carrer Major i pugeu fins el castell, declarat be d'Interès Nacional, que veureu a dreta. Documentat l'any 1072 pels comtes de Cerdanya, després de la reconstrucció al segle XVI, és el típic castell-Palau. Continueu pujant fins l'església i tombeu a dreta pel carrer Pere Vila, que primer és molt estret, però de seguida davalla i després planeja, fins desembocar en un camí, que agafareu a dreta baixant i que us du a la carretera N-141F, que agafareu a esquerra.

En una rotonda, al final d'una costa, agafeu a dreta la LV 1004. Passeu per damunt de l'Eix Transversal. Al costat el potent turó damunt del qual hi ha Montfalcó. Ara, però, continueu endavant en direcció a Santa Fè, deixant un trencall a Estaràs a dreta. Amunt cap al centre de Santa Fè. A la part alta del poble hi ha un altre castell-Palau amb una preciosa portalada d'arc de mig punt. Si volteu pel poble veureu també una de les portes de l'antiga muralla molt ben conservada. Per sortir de Santa Fè heu de tornar fins la part baixa, on hi ha l'església, i girar a esquerra fins un magatzem proper. Aquí gireu a dreta i davalleu rectes per un camí de terra que us mena de nou a la carretera. Agafeu-la a esquerra fins el proper municipi d'Estaràs, on hi arribareu planejant, bon moment per gaudir de la plana Segarrenca. Al cap de munt del turó que domina el poble veureu el castell, que al S XI formava part del comtat de Berga i que posteriorment va ser convertit en casa senyorial (S XIII).

Al castell de Vergós guerrejat

Seguint sempre la carretera endavant aviat sereu a Gàver. A la part baixa, a dreta de la carretera, veureu el parc de les fonts on neix el riu Sió. Del castell només en queda una torre de defensa de grans dimensions, bastida damunt d'una roca, en un extrem allunyat del poble. Ara tocar pujar fins Sant Domí, una parròquia a tocar de Sant Guim de Freixenet que a penes conserva vestigis del seu castell entre les cases del nucli. Des d'aquí ja es veuen les primeres cases de Sant Guim. Pedaleu fins una rotonda i gireu a dreta en direcció al centre del poble, que travessareu tot pel carrer Major. Aquí hi veureu l'estació de tren, que va permetre el desenvolupament de la vila, i l'edifici del sindicat agrícola, obra de Cèsar Martinell. el poble està ubicat a les cotes més altes de La Segarra, a la divisòria de els aigües del Segre i del Llobregat, fet que li dona una acusada personalitat.

Després del Sindicat la carretera gira dreta i passa a dir-se LV 1003. I baixa fort i ràpid entre camps de cereals. Deixeu Freixenet de Segarra i continueu descendint fins que, després d'un revolt a dreta, un senyal de cruïlla us avisarà de que sou al peu de la dura costa que s'enfila cap a Vergós Guerrejat. Amunt fins que no pugueu més, i després baixeu i empenyeu. Al cap de munt de tot hi ha premi: el castell. Tot i que es va convertir en casa senyorial cap al S XVI, conserva encara moltes estances tal i com es van fer. Des de la plaça on hi ha el castell i l'església la vista sobre els plans de la Segarra i els seus colors verds i ocres és espectacular, i paga la suada. El nom 'Guerrejat', ja ho diu tot sobre quina ha estat la història d'aquest poble.

Pels carrers medievals de Montfalcó

Torneu a la carretera i continueu baixant. Aviat veureu a dreta el puig de Montfalcó. Gireu a dreta per la carretera que hi mena, i amunt de nou. Montfalcó conserva intacte el perímetre de murada, que es pot voltar tora per un camí de ronda. Els carrerons medievals de pedra i arcs de l'interior són una de les joies amagades de l'arquitectura medieval de Catalunya. Construït a meitats del S XI per controlar la confluència del Vergós amb el Sió, Bernat de BErga va repoblar el lloc. Des del cap de munt domina tot l'Eix i la zona nord de la Segarra, Sió enllà, on hi ha la resta de castells. Torneu a la carretera, continueu a dreta, ara ja planejant. Passeu èr sota l'Eix i desembocareu a la N 141F, Agafeu-la a esquerra i aviat veureu l'esplanada on heu deixat el cotxe.

Dificultat: Dicífil Distància. 29 kms Temps: 2h 06’ (3h' amb aturades) Desnivell: 480 mts @: www.lasegarra.org