Ocells, canyars i horta del delta de la Tordera

Amb 65 quilòmetres, la Tordera, que neix al Montseny i desemboca entre Blanes i Malgrat travessant trenta municipis, és un riu tan desconegut com explotat. Tot i això, les 12 hectàrees del delta presenten una tipologia mediterrània, tant de fauna i flora com d’hàbitat humà, que us convidem a descobrir en una agradable ruta en bici.

Pedalant pel delta, entre canyars i horta

Les platges de l’alt Maresme deuen molt a les aportacions dels sediments del riu; això ha convertit la zona en un atractiu turístic d’èxit. És per això que la ruta la començareu a Malgrat de Mar, una vila marcada pel turisme de platja, una indústria que consumeix la major part d’aigua del riu i els seus aqüífers durant els mesos d’estiu.

El carrer de Colom fa de límit entre la zona d’hotels de Malgrat i la de Santa Susanna. Per anar-hi, venint de Barcelona, cal deixar la N-II després de passar un viaducte per a vianants amb un rètol que anuncia que sou a Santa Susanna, i seguir pel lateral fins el final. El carrer Colom te un carril bici. Sortim d’aquí en direcció al mar.

Arribant a l’avinguda del Mar gireu a la dreta fins el pas sota la via del tren per a vehicles; passeu-hi i pedaleu fins la platja. Aquí gireu a l’esquerra i seguiu arran de mar fins que la no pugueu més. Llavors gireu de nou a l’esquerra i sortiu al passeig dels pins; a la dreta fins el final. Creueu una riera, enfileu-vos per una rampa al passeig marítim de Malgrat i fins el final. Agafeu la plaça per la dreta i deixeu-la per una pista de terra a la dreta i molt fresada que us porta al camí de la Pomerada al costat del mar.

Just abans de l’entrada d’un càmping que talla el camí gireu a l’esquerra pel camí de Mas Bages. Ara travessareu la rica i variada horta de Malgrat, possible gràcies al riu, és clar. A la primera cruïlla de quatre camins asfaltats gireu a la dreta (camí del Pla) fins desembocar en un altre camí. Teniu la Tordera enfront; baixeu a la seva llera, fins i tot quan porta aigua és prou ampla per caminar-hi.

Agafant el camí on heu desembocat a la dreta (camí de la Selva) anireu fins una entrada de càmping. A ma esquerra surt un corriol que us portarà fins els espais naturals protegits del delta. Si hi aneu en primavera o tardor no us oblideu els prismàtics: polles d’aigua, collverts, xoriguers, bernats pescaires, gavians, miloques; encara que sembli mentida, hi ha de tot.

Un piano al sostre! l'escola de música de Palafolls

Reculeu per on veníeu tot recte fins la BV 6001. Travesseu-la amb cura i seguiu pel camí d’enfront que gira a dreta i esquerra passant sota el tren. Padalareu sempre al costat del riu entre canyars i conreus. El corriol desemboca en un camí més ample que seguiu fins que, després d’una depuradora, gira a l’esquera. Heu de seguir rectes de nou pel corriol que surt enfront i que passa sota la carretera B 682. Deixeu un immediat corriol a l’esquerra, sortiu a un camí i gireu a l’esquerra. El camí fa ziga-zagues a tocar d’uns arbres i travessa uns gorgs que forma el riu, tant bells com desconeguts. Seguiu recte fins agafar un carril bici. Creueu un carrer nou i seguiu. Gireu a esquerra per un altre carril bici, creueu un carrer i seguiu-lo fins el final. Desemboqueu a la riera de la Burgada, a Palafolls. Enfront teniu la biblioteca que va projectar el malaguanyat Enric Miralles (porta el seu nom). Més endavant trobareu el pavelló municipal d’esports cerat per Arata Isozaki (autor del Palau Sant Jordi i que només te aquestes dues obres a Catalunya). En arribar al carrer Pau Casals gireu a l’esquerra fins que el carrer es fa de vianants i es diu Major, Seguiu-lo. A ma dreta veureu una escola de música. Es coneix que ho és pel piano que te damunt del terrat. Palafolls és un poble amb un encant insòlitament original.

En arribar a l’ajuntament tombeu a ma dreta pel carrer de Sant Genís fins la Rambla de Les Ferreries, que agafareu a l’esquerra. Al final gireu a l’esquerra pel carrer Lluís Companys fins una rotonda. Heu de creuar recte la B 682 i seguir per la BV 6002 fins després del primer grup de casetes. Llavors gireu a la dreta per un camí de terra que puja. Passat un mas gireu a l’esquerra per un camí que puja molt i aviat es converteix en un carrer. Al cap de munt a la dreta baixeu per l’avinguda del Mar fins desembocar a una altra rotonda. Creueu-la i seguiu rectes, de nou entre horta, pel carrer Girona. A la següent rotonda seguiu rectes pel mateix carrer fins l’avinguda Mediterrània, que agafareu a l’esquerra. Torneu a ser a Malgrat. A la dreta pel camí del Pla; en arribar al final esquerra pel carrer Llibertat i, també al final, dreta pel carrer Sant Elm que després es passa a dir Sant Esteve.

Al final es converteix en un carrer de vianants ple de botigues turístiques. A la propera rotonda agafeu a l’esquerra el passeig marítim fins trobar-vos al carrer de Colom a ma dreta, on heu començat la ruta.

Dificultat. Fàcil. Distància. 19.00 kms Temps: 1h 40’ Desnivell: inapreciable. @: www.observatoritordera.cat.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

L’espectacle de la badia de Roses

Entre la desembocadura de la Mugueta i la punta de la Poncella s’estén la impressionant badia de Roses (no confondre amb el Golf de Roses). Si el dia anterior heu fet l’excursió als estanys dels aiguamolls de l’Empordà que us proposàvem en l’anterior article, avui podeu completar la visita recorrent aquest bell paratge i el nucli històric de la vila.

La badia de Roses te un bon passeig marítim

El punt de sortida pot ser l’oficina de turisme de Roses, a la rotonda de la Plaça de les Botxes. Sortiu en direcció sud per l’avinguda de Rhode. De seguida, a ma dreta, trobeu la Ciutadella, un recinte que aplega vestigis de les civilitzacions que han poblat la vila durant tretze segles: grega, romana, paleocristiana, romànica, visigoda i fins el segle XVI. Segui en la mateixa direcció fins la següent rotonda, on gireu a l’esquerra (c/Bernat Metge) i passeu per un càmping. Tombeu el primer a la dreta (Joanot Martorell) i seguiu-lo sempre dret, per be que canvia de nom: Calderón de la Barca i, després d’una petita placeta triangular, Nautilus. Al final desemboca a l’avinguda de la Platja, que va d’esquerra a dreta. Creueu-la i seguiu rectes per l’avinguda de la Bocama, que acaba a la desembocadura de la Mugueta, un braç de la Muga que comunicava amb el Grau de la Mugueta, avui convertit en l’urbanització Santa Margarida. Al final del carrer sortiu a un embarcador i al Passeig Marítim: esquerra i endavant.

Primer travessareu la platja de Santa Margarida, després la del Salatar i la de Roses. La vista damunt del litoral de tot el golf i els penyals del Cap de Creus és espectacular. Després de creuar la riera dels Ginjolers la vorera per on pedaleu (a Roses està permès) acaba en un aparcament. Voregeu-lo i continueu per la platja de la Punta (hi ha una passera de fusta) fins l’entrada al port. L’accés en bici hi és permès. Si voleu contemplar els iots que mai no tindreu, feu-hi una volta. Darrera del port esportiu hi ha el pesquer, menys bonic però més interessant. Seguiu per la vorera i pedaleu fort, perquè el carrer comença a enfilar-se. Quan la vorera és ja massa estreta busqueu un pas i baixeu a la calçada (Carretera del Far) per seguir pedalant sense témer atropellar cap vianant. Després de la platja dels palangrers i de la punta del mateix nom arribareu al far, a la punta de les Poncelles, vèrtex nord de la Badia i punt culminant de l’excursió. Amb la badia en primer pla, teniu el Golf de Roses als vostres peus. 

Al port podeu admirar els iots que mai no us comprareu

Si baixeu per la rampa que hi ha just abans del far aneu a parar al camí de ronda que us portarà fins a les platges de Canyelles petites i l’Almadrava, però hi ha molts trams d’escales i es fa pesat. Podeu seguir una estona i, quan us canseu, sortir a la carretera del far per algun dels caminois interiors que comuniquen els apartaments que hi ha penjats del penya segat. Desfeu el camí fins la rotonda d’entrada al port i gireu a la dreta per l’avinguda de la Cuana (te una riera al mig). Gireu a l’esquerra per Cap Norfeu i seguiu-lo fins el final; arribareu als carrerons del centre històric, curulls de bars i botigues. El millor és perdre’s-hi buscant l’església mig necolàssica de Santa Maria i la plaça de Catalunya, on hi ha la modernista casa Mallol, seu de l’ajuntament.

Seguiu pel carrer Trinitat fins trobar a ma dreta la plaça de la Pau, on hi ha conservat un refugi antiaeri. Damunt la plaça hi ha el carrer Tarragona. A ma dreta podeu observar el nou teatre municipal. Seguiu el carrer a ma esquerra fins Lluis Companys. A l’esquerra us portarà a la oficina de turisme d’on heu sortit.

Dificultat. Fàcil. Distància. 14.00 kms Temps: 1h 15’ Desnivell: 85 m. @: http://www.roses.cat/es/Turisme/

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

La diversitat dels Aiguamolls de l’Empordà

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és una àmplia zona humida al voltant dels rius Fluvià i Muga que conforma un hàbitat privilegiat per a la fauna. El parc te una extensió de 4.723 hectàrees, de les quals 825 són reserva natural integral. La ruta que us proposem avui recorre perimetral ment tot el parc, i ens permetrà conèixer els diversos espais.

Baixant d'un dels aguaitadors dels estanys

El punt de sortida de l’itinerari és al Mas Cortalet, el centre d’0informació del parc, que és al quilòmetre 13.6 de la carretera GIV 6216 de Sant Pere Pescador a Castelló d’Empúries. Aquí hi ha zona per a aparcar, àrea de pic-nic, bar i el centre d’informació del Parc, on us facilitaran el fulletó ‘Ruta dels estanys’, que us servirà de guia per recórrer en bici el parc.

La sortida es fa per la banda dreta del mas, cap a l’estany del Cortalet i la closa de les Molleres. Als estanys hi ha llocs de guaita habilitats. La ruta està marcada amb estaques baixes amb una franja blava i una bicicleta gravat a la part superior. En algun punt han caigut o algun ximple les ha trencat, però la ruta no te pèrdua.

El camí segueix vora la tanca de la reserva natural i passa un mas abandonat. Al km 1.4 gira a l’esquerra per una ampla pista que passa pel mas de Can Comes, i al 2.55 gira a dreta i passar entre dues columnes. Arribeu a l’estany d’Europa, que la ruta voreja. Passeu per la depuradora, la volteu a la dreta i, per un espectacular pont de fusta, creueu la Muga. A l’altra banda hi ha l’urbanització d’Empuriabrava. Sortiu al carrer, l’agafeu a l‘esquerra i immediatament gireu a la dreta; tot recte i creuareu aquest bunyol urbanístic. En arribar al final un carril bici que surt enfront després de travessar un carrer, us menarà a la carretera de la Rubina. Cent metres a l’esquerra i surt un nou carril bici que va fins a la urbanització de Santa Margarida, un altre nyap.

Amb un gir de 180 graus a la dreta creueu la carretera per sota i seguiu per una carretera local cap a Palau Saverdera durant 2.2 ks. Després d’un revolt, i passat un pontet, us desvieu pel camí que, a l’esquerra, circula paral·lel a una canalització d’aigua de formigó. Al km 12 trenqueu a l’esquerra després de passar una barraca. Fent girs a esquerra i dreta el camí desemboca al GR 92 i el seguiu a la dreta (km 12.8). Mig quilòmetre després sou a la carretera; feu esquerra dreta i seguiu pel camí de terra fins el km 14.2, que girem a l’esquerra cap a Vilaüt. Tres cents metres després sou a l’estany, equipat també amb aguaitadors.

La zona boscana de la Mugueta

Seguint sempre el camí, tot i que és perdedor, torneu de nou a la carretera (15.3 km) i gireu a la dreta. Un quilòmetre després, en un revolt, agafeu el camí de l’esquerra. S’inicia un tram de corriol boscà pel què creuareu la Mugueta i anireu fent ziga-zagues fins desembocar en una zona de conreus (17.25 kms), 700 metres després gireu a la dreta en paral·lel al rec dels Salins, que deixeu al 18.6 kms creuant-lo per damunt d’un pontet.

Al 20.5 kms arribeu a Castelló d’Empúries, però la ruta segueix recte fins la carretera. La creueu seguint per la carretera d’enfront direcció Empuriabrava. Just sota el pont de la carretera Roses-Figueres (21.2 kms) gireu a la dreta per una pista de terra que creua per un gual la Muga. Seguiu aquesta carretera, ara asfaltada, fins un mas. Just al costat (22.2 kms) surt a esquerra un camí de terra que desemboca a una carretera asfaltada (24.7 kms). A l’esquerra arribareu aviat al Cortalet i al cotxe.

Dificultat. Fàcil. Distància. 26.50 kms Temps: 3h Desnivell 65 m. 

@: http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/

Publicat al suplement Indrets de El Mundo

La Bilbao-Bilbao fa 25 anys

Si la UCI no hi troba cap inconvenient, i en principi no li ha de trobar, una de les proves més interessants del calendari cicloturista, la Bilbao-Bilbao, de l'any vinent es farà el dia 17 de març. En l’edició de 1013 la prova basca arribarà al seu vint-i-cinquè aniversari.

La Gran Via de Bilbao, punt d'arribada de la marxa

Sense classificacions, amb cinc sortides (des del pont de Deusto a partir de les 8 i cada 15 minuts) segons el ritme de cadascú i amb una organització impecable en tots els aspectes, la marxa basca s’ha convertit des de 1988 en un punt de cita de milers de cicloturistes de tot l’estat que ja tenen ganes de començar a pedalar de valent; i amb l’hivern que hem tingut enguany, segur que les ganes encara seran més intenses.

El recorregut habitual de la Bilbao-Bilbao te uns 115 quilòmetres íntegrament per carreteres biscaïnes, la majoria de les quals romanen tancades al transit durant tota la proba. Ascendeix a quatre petits ports: Andraka, a 141 m, Umbe, a 232 m., Artebakarra, a 137 m., Gerekiz, a 181 m. I Moega, a 320 m., fet que la fa assequible per a tota mena de ciclistes L’arribada és un llarg i espectacular esprint per una Gran Via bilbaïna plena de públic a vessar, després d’haver pujat fins la basílica de la Begonya, d’haver creuat el pont de la Salve i de passar pel costat del museu Guggenheim. Hi ha premi per a tothom, records de participació (una samarreta i una motxilla) i un ambient extraordinari. L’afecció al ciclisme i la bellesa d’Euskadi hi posen la resta.

L'edició 2011 de la clàssica cicloturista Bilbao-Bilbao va batre tots els seus propis rècords de participació: 9247 ciclistes (txirrindularis en euskera) es van trobar al pont de Deusto per recórrer els bellíssims 115 kms de la ruta. A l’edició de l’any passat la participació va ser similar.

Flip flops & bike

Foto: Josep Morell

Banda sonora: Dues pedres.- Cris Juanico

Per llegir en un banc del parc des Freginal: Maó.- Josep Maria Quintana (Columna)

La Brompton escala les Dolomites

No som els únics que escalem colls de muntanya amb la petita anglesa plegable. Aquesta foto trobada al web oficial de Brompton i firmada per Massimo Fiore ho demostra. És al Passo di Gardena, a les Dolomites italianes. Són 6 quilòmetres de pujada per arribar als 2.122 metres d’alçada d’aquest ‘passo’. La Brompton i el ciclista, vestit amb la roba oficial del Mapei de principis dels 90, autèntic ‘vintage’, hi van arribar sense més novetat que la lògica sorpresa d’altres ciclistes que creien que els grans colls de muntanya són patrimoni exclusiu de les sofisticades bicis de carretera.

Per fer-vos una idea del que és l’ascensió al Gardena us oferim tot seguit el relat de l’escalada extret del llibre ‘Volta a les Dolomites i els Alps italians" (ed Cossetània).

Foto  Massimo Fiore (Brompton)

“Són sis quilòmetres de pujada. Em sembla que és un no res. La majoria dels ports dels Dolomites no són llargs, sobretot comparant-los amb els dels Alps, però enganyen perquè sembla que no siguin durs i deixa’ls anar. És el que passa amb aquest Gardena. De primer puja en unes rampes del 6,5 al 7 per cent; però cap a la meitat fa un llarg replà, fins i tot baixa una mica, i això m’anima més del compte. La carretera discorre paral·lela a una enorme massa rocosa, però ara l’ombra ja no és freda, al contrari, s’agraeix. Engrano plat i deixo anar cops de ronyó amb força. Error, la ruta deixa aviat la zona ombrívola i, en un altiplà on l’helicòpter de l’organització aprofita per aterrar, gira cap a l’esquerra i torna a posar-se dreta sota la solana. Els darrers dos quilòmetres pugen gairebé al set per cent de manera sostinguda, vull dir, sense un mal respir. Veig la pancarta del cim i les tanques publicitàries damunt del meu cap, però no hi arribo mai. A més, hi ha alguna cosa que no entenc. Us juro que sento el repicar constant d’unes campanes, no d’església, és un dringar de campanes petites, agitades per una mà infantil potser, com la que a l’escola dels Hermanos de la Salle on anava de petit, anunciava l’hora del berenar.

Estic al·lucinant? M’ha tocat massa el sol? Què m’està passant?

Us ho creureu si us dic que, al cim del Gardena, tres belles noies vestides d’àngel saluden cada corredor que hi arriba agitant unes campanes i llençant pètals de flors? Us prometo que no vaig patir cap insolació. És cert. Tenim fotos que ho testimonien. Passem sota la pancarta dos cops per fer-nos fotos l’un a l‘altre. Les noies-àngel entren en el joc i ens saluden efusivament i amb una dringadissa extra de campanes. Tot plegat forma part de la gran festa de la Maratona de les Dolomites”.

Anem a la platja en bici

Per què pansir-se en un embús, gastar benzina o ensumar els efluvis corporals de tot un vagó. Si aneu a la platja amb bici us predisposareu millor al bany i començareu a fer bronzo només sortir de casa. I, a més, és barat, sa i, si teniu mainada, pot ser un dia perfecte.

Les guinguetes del barri de pescadors de Montgat

No cal quedar-se a Barcelona per anar a la platja en bici. Les vacances són per viatjar i veure món. Carregeu una motxilla amb l’entrepà i la beguda, i pedaleu cap al nord, hi ha platges per a tots els gustos. Això és ‘ ‘zero cost’. 

Fixem la sortida a la plaça de Llevant, davant l’edifici blau del Fòrum, on acaba la Diagonal i es creua amb l’avinguda Taulat i l’avinguda d’Eduard Maristany. Poseu-vos a pedalar per la dreta d’aquesta carrer cap al nord. Passeu el nou edifici de Telefònica, ja sou a Sant Adrià del Besòs. El carril bici us porta fins el pont damunt del riu, a la dreta aniríeu al parc del Besòs i a la platja, a l‘esquerra podríeu pedalar fins Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac.

Sigueu més ambiciosos i busqueu una platja més al nord. Aviat (6 kms) arribareu a Badalona. El futur museu del còmic us saludarà. Ja que esteu de vacances aprofiteu per conèixer el Pont del petroli, una passera que s’endinsa 250 metres dins el mar. És just abans de la fàbrica d’Anís del Mono, l’olor de matafaluga la delata. Seguiu pel passeig marítim de la ciutat. La platja de les barques (8 kms) és una de les més agradables. Quan acaba el passeig travessareu un gran descampat on hi havia una fàbrica, baixareu fins la calçada d’un pas deprimit per a cotxes, seguireu recte amunt i sereu al Maresme, a les platges de Montgat, les més ben arranjades de la conurbació metropolitana. Volteu el turó de Motgat (on hi ha el primer túnel de tren de l’estat) i arribareu al barri de pescadors, una autèntica joia de l’arqueologia marinera que encara conserva guinguetes i berenadors com eren fa 60 anys i una petita llotja de peix. A més, la torre de guaita de Ca n’Alzina del segle XIV (11.5 kms), és una altra de les visites obligades d’aquesta ruta. Ull, en aquest tram l’ajuntament prohibeix circular en bici (sic?). Porteu-la a ma una estona fins passat el baixador de Renfe de Montgat Nord.

Fins Masnou és un passeig a tocar de l’aigua; trieu la platja que més us agradi si esteu cansats de pedalar. Un cop allà podeu travessar el port per dins i tafanejar el iot que mai no tindreu. Sortiu del port i continueu per un carrer que es converteix en passeig marítim al baixador d’Ocata (16 kms). Quan acaba el passeig un ample camí a trenc d’ones us portarà fins a Premià de Mar (21 kms).

El passeig marítim de Mataró, final de trajecte

Podeu anar fins el club nàutic i un baixador de tren abandonat. Un cop aquí, si voleu seguir fins a Vilassar de Mar cal que creureu les vies i la carretera pel pas deprimit i agafeu un caminoi estret però fresat que va pel costat de la carretera Nacional. No hi ha perill, el voral és ample i aneu força lluny dels cotxes. Passeu la benzinera, l’accés al Mercat de la Flor i, en arribar a uns blocs de pisos blancs força alts, busqueu a l’esquerra un pas soterrat que us mena de nou a la platja; sereu a Vilassar (24 kms) Seguint pel passeig marítim passareu per la cala dels pescadors, pel club nàutic i pel restaurant Palomares, una guingueta de platja dels anys 70 que manté l’estètica de l’època; una joia vintage.

Si voleu arribar a Mataró cal seguir amunt deixant el baixador de Cabrera de Mar i sempre a tocar de les ones. Quan s’acabi el camí passeu per sota les vies i seguiu amunt pel carrer que us mena a una zona comercial (Brico Depôt i Carrefour). Creueu els aparcaments i busqueu la carretera nacional. Aquí cal anar amb conte, doncs per creuar la riera d’Argentona no hi ha més remei que circular per la calçada o portar la bici a la ma durant 20 metres per una estreta vorera. A l‘altra banda un carril lateral permet seguir pedalant fins una gran benzinera situada en una rotonda. Tombeu a la dreta en direcció al mar fins al final del carrer; llavors a l‘esquerra per dins un parc i sortireu al Tecnocampus, la nova zona universitària i tecnològica de Mataró (31 kms). Passeu sota el pas deprimit i sortireu al passeig marítim que us portarà al port, a les platges i al petit nucli de cases de pescadors del Callao. Si no teniu ganes de tornar pedalant, el tren circula sempre al vostre costat; més pràctic impossible.
Dificultat. Fàcil. Distància. Entre 11 i 30 kms (anada) Temps: Entre 40’ i 2h30’ Desnivell inapreciable.

Publicat sl suplement Indrets de El Mundo de Catalunya