14/5/07

Primavera ciclista a la Garrotxa



La millor marxa del calendari català fa deu anys
En deu edicions, amb la que es va córrer diumenge, la Marxa Cicloturista Terra de Remences (http://www.terraderemences.com/) s’ha consolidat com la prova de referència en el calendari català de cicloturisme.
Quan el paisatge és exuberant, el recorregut variat, selectiu i a gust de tothom, l’organització brillant i el dia radiant, no hi ha cap excusa, per rampes o defalliments que hom tingui, per no dir que s’ha viscut un dia de ciclisme dels que triguen a oblidar-se. Els mals moments passen ràpid, els bons els desem a la memòria.
Amb gairebé 2.500 inscrits i la col·laboració entusiasta i voluntària de tota la Vall d’en Bas, el club ciclista de la vila pot estar content del que està fent, i la resposta dels participants el seu gran orgull. S’estigui molt en forma o es vagi més just, la Terra de Remences és una cita que ningú no es vol perdre, perquè hi ha emocions ciclistes per a tothom. I tot en un entorn bellíssim i amb un índex de seguretat que augmenten les ganes i la il·lusió per pujar cada primavera a la Garrotxa.
Potser de cara a l’any vinent, i vist l’augment del nombre d’inscrits, els organitzadors hauran de plantejar-se fer dues sortides (llarga i curta), separades mitja hora per evitar l’estressant allau de ciclistes als embuts de les rotondes i l’entrada a Olot, i disminuir el perill de caigudes, frenades brusques i piles.
Respecte de l’itinerari, l’actual es pot consolidar, posar Bracons primer disminueix el perill de caigudes per cansament al final. Dels altres colls, Cannes i Capsacosta, la bellesa de l’entorn son benzina extra per les cames dels ciclistes. Sobre la resta, incloses les cabines de WC per a noies als avituallaments, superb. Com els pagesos remences de l’edat mitjana, estem adscrits a una terra, aquesta terra garrotxina, i ja no ens podem deslliurar d’aquest domini.
La Federació Catalana de Ciclisme ha de prendre la Terra de Remences com a model a seguir i establir uns criteris mínims d’organització per a la resta de competicions del calendari. És intolerable que hi hagi marxes que puntuen, i per les que el participant paga el mateix que a la de la Vall d’en Bas, on els itineraris ratllen la temeritat, la seguretat policial és inexistent i els organitzadors tracten els participants com una nosa.

Amics i lectors
Enlloc com a Terra de Remences trobo tants amics i lectors. És d’una enorme il·lusió per a mi haver conegut una parella de Banyoles que aquest estiu recorreran les Dolomites després d’haver llegit el meu llibre ‘Volta a les Dolomites’ (Cossetània). Sense vosaltres, lectors, escriure no te cap sentit. Vull dir que escric perquè vosaltres em llegiu; o sigui que gràcies i molta sort a les carreteres.
No cal dir que retrobar-me un cop més amb el gran grup de l’Esport Ciclista Sant Andreu (http://www.ecsantandreu.com/), en especial amb l’agradable Josep Maria Sales, i amb la gent que em vaig trobar al cim de l’Stelvio, és ja de per si un bon motiu per citar-nos a la Vall d’en Bas.
Ara, les marxes i les voltes en bicicleta serien més avorrides i sense sentit si no fos per la impagable companyia i amistat dels meus col·legues del C.C. Routier de Premià (http://cc-routier.blogspot.com/index.html) i d’amics preuats com en Llorenç Pros o l’Anton Català. Rodar amb ells també ajuda a pujar colls.

3 comentaris:

àngel / premià ha dit...

excel·lent material ciclofanàtic, de primera divisió,un blog collonut! salutacions!

En bicicleta por los puertos ha dit...

Subscric totalment el que dius en referència a la Terra de Remences. Feia temps que no acudia a cap marxa i vaig palpar una organització exquisida i una amabilitat en tots els seus membres que sovint em deixava descol•locat. Potser tens raó que el ciclisme és la darrera expressió del romanticisme!
Dissabte a la tarda vaig muntar una paradeta per veure si col•locava algun exemplar del meu llibre i vaig saludar un membre del Routier. Em va dir que segurament no vindries a fer la marxa. Llàstima no haver-te pogut saludar!
Salut i bieles.
Frederic Ràfols

claudio ha dit...

Felicitats pel blog!!! Em va alegrar molt poder veure't pujant Capsacosta!!!