9/5/07

Una vida pujant colls


Des del Marie Blanque pirinenc, mític per la Quebrantahuesos, fins a l’impressionant Tizi’n’Tichka a l’Atles (també et sortien dels revolts els nens venent-te pedres?), de la ruta per la vall de Leh, a la India budista (el petit Tíbet li diuen) al Pordoi coronat pel monument a Fausto Coppi, en Frederic Ràfols ha pujat un munt de colls al llarg de mes de trenta anys de pràctica ciclista. Ara s’ha decidit a fer-nos co-partíceps d’aquest projecte vital i enormement romàntic a través de les pàgines del llibre ‘En bicicleta por los puertos’, que ha editat el segell El cep i la nansa, de Vilanova i la Geltrú (http://www.elcepilanansa.com/).
Vaig conèixer en Frederic el dia de Sant Jordi. Em va venir a buscar a la parada de Proa Espais on jo firmava i em va regalar un exemplar del seu bell llibre. Vam estar una estona xerrant de ciclisme, és clar. En la seva modèstia no es va atrevir a explicar-me amb massa detalls els seus anys a la carretera; però us asseguro que la lectura d’aquest volum, que és el relat d’una vida pujant colls, us donarà una bis important de l’enorme dimensió humana d’en Ràfols. Vull dir que hi ha moltes raons per convertir en llibre una experiència, i la raó d’en Frederic és la generositat, la idea de compartir l’experiència amb altres ciclistes.
Prescindint de les habituals convencions literàries (i això no vol dir que no estigui ben escrit, al contrari, no es fa gens pesat ni pretensiós), l’autor desgrana en poc més de tres centes pàgines una imprescindible i ben exposada informació sobre colls de muntanya de mig món, però sobretot el que transmet és la passió i l’enorme il·lusió que se sent quan es puja qualsevol coll en bici, per modest que sigui. És clar que és una il·lusió que només coneixem els afeccionats, però ull viu, que de la lectura d’aquest treball sorgirà més d’un nou cicloturista.
Tots els que ens agrada donar pedals sense cap més intenció que la de superar-nos a nosaltres mateixos i sentir-nos vius gràcies a aqeusta peculiar manera d’entendre la vida que és anar en bicicleta, estem d’enhorabona; ja tenim un argument més per covar la nostra passió.


En bicicleta por los puertos.- Frederic Ràfols
Ed. El cep i la nansa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Rafael,
Quedo profundament agraït pel teu comentari en el bloc que acabo de descobrir.
Crec que fa anys el ciclisme era un esport profundament literari que invadia les pàgines de la premsa amb les seves històries èpiques que acabaven per esdevenir llegendes. Avui això està força desaparegut i agraeixo als que, com tu, intenteu mantenir aquest caliu en la premsa diària.
Frederic Ràfols