22/4/09

Montnegre, per camins de terres fosques



Entre el Maresme i la depressió del Vallès Oriental, el Montnegre és una serralada salvatge, impenetrable i abrupte, tot i que de relleu més aviat suau, amb un paisatge modelat per una antiga presència humana i cobert de boscos mediterranis exuberants. Amb la veïna serralada del Corredor, més arrodonida i amable, conformen el Parc del Montnegre i el Corredor, un espai de 15.000 hectàrees que aplega a 13 municipis de les dues comarques i quin pla especial es va aprovar l’any 1989.
El verd és el color del parc..Degut al progressiu abandó de l’activitat agrícola des de primers del segle XX, avui prop del 95% de la superfície del parc és forestal. Els boscos són de caràcter mediterrani: suredes, alzinars i pinedes A les obagues i parts més altes hi ha nuclis de caràcter atlàntic amb avellanedes, rouredes i, fins i tot, faigs. Les extenses plantacions de castanyers de molts vessants obacs han estat obra de l’activitat humana. I és que l’ésser humà es va establir des de molt antic aquí. A les darreries del neolític, la situació geogràfica i la riquesa dels recursos naturals van portar les primeres persones a establir-s’hi, com ho evidencien el dolmen de la Pedra Gentil i el de la Pedra Arca.
Sols foscos com el sutge, ermites minúscules, llogarrets indòmits i una vegetació i climatologia entre la marina i la depressió central, fan d’ell un territori idoni per projectar una bona excursió ciclista, llarga però amb pendents poc durs. La ruta us portarà a través de les dues vessants de la serralada, descrivint un vuit amb el creuament situat a l’indret conegut com l’Esplai, cruïlla de tots les camins del Montnegre. Sortirem de l’hospital de Calella. S’hi accedeix des de la N-IIm en ple nucli urbà de la vila.

Els primers 5’4 kms són per una carretereta asfaltada que ens servirà per escalfar. Contempleu la vall, verda i rural amb el blau del mar al fons. Si no fos per l‘sky-line dels hotels al fons ningú no diria que sou en un lloc tant turístic. Un cop s’acaba l’enquitranat seguim pujant fins el Pla de Sant Andreu (7 kms), després esquerra cap a la creu dels Tres Termes (7’6 kms) i una mica més endavant a la dreta, baixant i pujant, cap a la font de Rupit (9’8 kms). Dos quilòmetres després som a can Portell, havent deixat can Borra a la dreta. Als 12’8 kms som al coll de Sant Benet o l’Esplai, des d’on tenim magnífiques vistes del Montseny. La pista d’enfront diu Montnegre, seguim-la baixant per la riera dels Fuirosos fins un petit pantà. Ull, 17’6 kms, desviament a l’esquerra direcció Sant Martí de Montnegre. Al quilòmetre 22 som a Sant Martí de Montengre, el cor de la serralada. Ermita i restaurant on podem fer un bon esmorzar de forquilla. Seguim la pista principal fins a 24.9 kms, on un trencall a l’esquerra diu l’Esplai. Seguim pujant fins el 28’9 kms, que som de nou a la cruïlla. Tirem cap a can Portell (29’9 kms). Recte amunt fins un trencall petit a la dreta que agafem (30’7 kms), tres cents metres després som a Hortsavinyà, hi ha un centre d’interpretació del Parc i una ermita. Si voleu visitar-ho baixeu pel camí que hi mena i recupereu després la ruta. Capelleta de la Mare de Déu de l’Erola (31’6), i tot seguit una baixada empedrada i vertiginosa fins el 35’6 kms que, en una cruïlla de quatre camins, agafareu a la dreta cap a Pineda. Recte també hi aneu a parar tot passant pel pintoresc llogarret de Sant Pere del Bosc. Deixeu sempre els trencalls i sortireu a la riera de Pineda (41’2 kms). Seguint la N-II a la dreta arribareu a Calella i al cotxe (44 kms).
Dificultat. Mitjana. Distància. 44 kms Temps: 4h Desnivell.900 metres. Contacte: http://www.diba.es/parcsn/parcs/, p.montnegre@diba.cat.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya