Les derrotes de Laurent Fignon

Amb 24 anys Laurent Fignon ja havia guanyat dos Tour. Era el primer ciclista de gran ciutat en fer-ho en l’era moderna, i encapçalava una generació que, en poc temps, havia acabat amb la històrica dels setanta dels Hianult, Zoetemelk o Moser. Però les lesions (85, 86 i 88) i els positius per amfetamines el 1987 i 89 van ennuvolar el seu palmarès.

Però malgrat l’humiliant derrota que va patir pels carrers de la seva ciutat a la contrarellotge de l’etapa final del Tour de 1989 a càrrec de Greg LeMond i el seu caràcter irascible, especialment amb la premsa, ‘el professor’, com li deien per les seves ulleretes i la seva cabellera rossa, va patir la seva darrera i més severa derrota el 2009 quan li van diagnosticar un càncer intestinal amb metàstasi. Ho va fer públic el dia de la presentació de la seva biografia, ‘Nous Etions Jeunes et Insouciants‘, que ara surt traduïda al castellà per l’editorial Cultura ciclista amb el títol ‘Éramos jóvenes e inconscientes’.

Al llibre Laurent Fignon no evita fer una autocrítica del ‘arrogància dels seua anys joves. Però ell era el campió, el jove parisenc que havia acabat amb els vells mites del ciclisme, el professional que, als vespre, llegia llibres (una novetat), l’altiu que menyspreava poderosament tanta gent que potser l’admirava. Com els grans mites de la cultura pop va viure de pressa i va morir massa jove.

Un llibre que hauria de ser imprescindible per a tants corredors com hi ha que es creuen que el món gira al seu voltant a penes per haver guanyat algunes curses; o ni això. Un èxit d’aquesta jove editorial, doncs ja va per la segona edició.